Resultats de la cerca

S’inicià el 1924 i competí representant el Boxing Club Sabadell Participà en la categoria de pes ploma en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 També disputà combats en la categoria de pes lleuger Com a amateur participà en vuitanta combats i en guanyà setanta-dos Passà al professionalisme i intervingué en una desena de combats en els quals restà imbatut Integrà la selecció espanyola de boxa amateur

Competí representant el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes ploma 1968 També fou subcampió d’Espanya 1968 i de Catalunya 1967 en la mateixa categoria Com a púgil amateur , disputà 73 combats amb un balanç de 59 victòries, 6 nuls i 8 derrotes Guanyà el Guant d’Or 1968 El 1970 passà al camp del professionalisme, on participà en mitja dotzena de combats

S’inicià al Barcelona Boxing Club i debutà com a amateur el 1917 Fou campió d’Espanya de pes wèlter 1919-23 i pes mitjà 1921 Es traslladà a França el 1922 per participar en diversos combats Disputà combats als continents africà i americà El 1931 penjà els guants i es dedicà a entrenar púgils novells Entre els deixebles destacaren boxejadors com Segundo Bartos, Ignacio Ara o Martínez Fort

Com a amateur fou durant tres anys consecutius campió estatal del pes pesant 1948, 1949, 1950 Passà a la boxa professional el 1950 i guanyà el Campionat d’Espanya del pes pesant 1952, títol que perdé el 1961 en caure davant el púgil Mariano Echeva-rría per punts Participà en diversos combats internacionals Es retirà el 1964 amb un balanç de 52 combats, amb 23 triomfs 11 per KO, 23 derrotes i 6 nuls

Competí en la categoria del pes semipesant Campió de boxa militar a França, el 1914 s’installà a Barcelona on oferí exhibicions de pilota de cops i, a partir del 1915, organitzà vetllades pugilístiques El 1922 dirigí l’Iris Boxing Club Participà en combats celebrats en sales com l’Iris Park, el Frontó Comtal, la Bohèmia, el Teatre Apolo, el Frontó Principal Palace o el Nou Món També disputà combats a Cuba i a Madrid El 1926 penjà els guants Exercí també de mànager de boxejadors

Debutà com a professional el 1955 i poc després arribà a Barcelona per posar-se a les ordres de Pedro Caballero, que seria el seu preparador durant tota la seva carrera Fou campió d’Europa del pes gall en quatre oca-sions 1963, 1965 –dues vegades– 1966 El 1965 revalidà el títol a Barcelona Malgrat ser aspirant al títol mundial de la categoria durant alguns anys, el president de la Federació Espanyola de Boxa, Vicente Gil, vetà la seva participació per no canviar la seva residència de Barcelona a Madrid Protagonitzà combats arreu del món, entre els quals destaquen els que l’…

Durant la dècada de 1980 revisà físicament els púgils abans dels combats Fou directiu de la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1981, 1982-84 en dues etapes

Fou campió estatal de boxa amateur en la categoria de pes superlleuger 1969 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur També disputà combats com a professional

Campió d’Europa 1947 i del món 1948 dels pesos mitjans Lliurà 116 combats, 112 dels quals guanyà Fou un dels púgils més destacats de França Morí en accident d’aviació

Debutà el 1953 a Barcelona Es proclamà campió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes ploma 1956 Disputà combats arreu de l’Estat espanyol, Itàlia i França El 1960 penjà els guants