Resultats de la cerca

S’inicià amb la Penya Ciclista Colomina, juntament amb el seu germà bessó Josep Joan, que morí a divuit anys mentre competia al velòdrom de Lleida Fou campió de Catalunya de fons

Integrant de la Unió Ciclista Terrassa des del 1935, passà a la Penya Ciclista Nicky’s 1947-52, amb la qual disputà dues Voltes a Catalunya 1948, 1950 Guanyà la Copa Costa 1947 i el Gran Premi de Maçanet 1950 Morí mentre competia al Campionat de Terrassa a causa d’un cop de calor

Començà treballant de mecànic de bicicletes mentre competia com a ciclista amateur També regentà la botiga de bicicletes Cicles Espinal L’any 1935 fou un dels fundadors de l’Esport Ciclista Manresà i el primer president de l’entitat El 1943 es retirà com a corredor i el 1951 abandonà la presidència del club

Membre del l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, competia en curses i campionats d’aeronàutica Fou campió en quatre ocasions de la Volta Aèria de Catalunya 1967, 1969, 1970, 1973, acompanyat de José María Pérez de Lucía Quedà tercer en el Campionat d’Europa del 1967 També fou president de la Federació Aèria Catalana 1982-89

Sorgit de les files del Canaletes, fou campió de Catalunya de 800 m a l’aire lliure 1991, 1992 i de 3000 m en pista coberta 1992, quan ja competia amb el CN Montjuïc i a les ordres de Domingo López També destaca el tercer lloc en els 1500 m dels Campionats Iberoamericans 1995 Aleshores militava en el CN Poble Nou

Desenvolupà tota la seva carrera al Junior FC de Sant Cugat Amb el club guanyà un Campionat de Catalunya 1991 i amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, tot i ser la primera ocasió en què la selecció femenina competia en uns Jocs El 2016 fou escollida esportista llegendària de l’any per la Unió de Federacions Esportistes de Catalunya

Fou campió d’Espanya de motocròs júnior de 125 cc 2000, de supercròs de 125 cc 2003 i de motocròs MX2 2005, any que disputà diverses proves als EUA en què assolí dues segones posicions a l’SX d’Anaheim Posteriorment, fou tercer 2007 i primer 2008 Guanyà les Pro Series Nacionals de supercròs 2008 Fou subcampió d’Espanya de Sx1 2009, el mateix any que patí una lesió a la columna mentre competia

Ocupà la posició de collocador i es formà a les categories inferiors de l’Unicaja Almería, fent posteriorment el salt al primer equip, que competia a la Superlliga Assolí dos subcampionats de Lliga 2002, 2003, una Copa del Rei 2002 i una Supercopa 2003 El 2004 fitxà pel CAI Universidad Zaragoza, on jugà una temporada Passà al CE Volley Lleida, amb el qual jugà a la Lliga FEV i, després de l’ascens 2004, a la Superlliga Es convertí en el capità de l’equip Posteriorment, passà al 3àmfores Balàfia Volei Disputà partits amistosos amb la selecció catalana

Membre del Club Orientació Catalunya Fou campiona de Catalunya engairebé totes les disciplines de curses d’orientació entre el 1988 i el 2003 Guanyà dotze Campionats d’Espanya, a més de quatre Lligues, entre el 1995 i el 2010 Fent parella amb Emma Roca, aconseguí el primer World Orienteering Marathon Trophy 1999 Formà part de la selecció espanyola 1995-2002 i disputà cinc Campionats del Món, quatre a peu i un amb bicicleta de muntanya Amb la selecció catalana participà en els trofeus internacionals Ciutat de Barcelona i en els Park World Tour Feu d’orientadora en l’equip femení Buff-Salomon,…

Començà jugant al Club de Beisbol i Softbol Hèrcules l’Hospitalet i al Club Beisbol Viladecans El 2001 marxà als Estats Units, on fou conegut com Manuel Tabare Olivera , i jugà en Lligues independents amb els Reno Astros i els Alexandria Aces Posteriorment es professionalitzà i jugà en una Lliga menor amb els Florida Marlins 2005-07, amb els quals arribà a doble A en 77 partits Més endavant formà part dels Carolina Mudcats mentre competia amb els Reno Astros L’any 2008 fitxà pel Futbol Club Barcelona i, acabada la temporada, retornà als EUA, on jugà de nou als Florida Marlins i…