Resultats de la cerca

Participà en la presa de Torrelobatón Derrotats els comuners a Villalar per les forces reials 23 d’abril de 1521, l’endemà fou decapitat, juntament amb Padilla i Bravo

Autor de grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners 1881 Barcelona, Facultat de Medicina Fou catedràtic 1888 i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles 1893

Durant el conflicte de les Comunitats de Castella, formà part del consell de regència i impulsà l’aristocràcia a secundar la causa reial Per contra, a les corts de Toledo 1538 s’oposà a la política fiscal del monarca Vencé els comuners a Villalar i els francesos a Logronyo i a Hondarribia

Format a Llotja Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871 El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín 1891 i a Chicago 1853 Tot i que conreà la pintura d’història Els comuners de Castella a Valladolid , es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica La migdiada de l’obrer, En alta mar , etc Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona

Es graduà en arts i medicina a Perpinyà Exercí a Girona i passà al servei de l’almirall de Castella i vescomte de Cabrera Fadrique Enríquez Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques Publicà a Burgos, el 1523, una refutació dels tractats d’Agostino Nifo sobre Averrois en els quals tracta incidentalment de les campanyes de repressió reialista contra els comuners, seguit d’una compilació de termes astrològics, d’una epístola contra els nigromàntics, d’una altra contra les presumpcions dels astròlegs i d’un pronòstic de l’any 1522, tot en llatí

Novè marquès d’Albaida Residí, exiliat, a Anglaterra 1823-33, on formà part dels cercles liberals, especialment dels Comuners Prengué part activa a la revolució del 1848, després de la qual s’exilià a França i Bèlgica fins el 1854, i, en general, en tots els moviments democràtics fou empresonat nombroses vegades, i desterrat Fou diputat en diverses legislatures i a les corts constituents del 1869 i del 1873 Fou considerat el cap del republicanisme espanyol de la seva època Escriví nombrosos articles i obres de propaganda política

Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional…

Disconforme amb Carles I de Castella, el 1519 s’uní a les Comunitats de Castella Nomenat cap de les milícies de Toledo i capità general de les tropes comuneres 1520, ocupà Medina i Tordesillas, però fracassà en l’intent de rebre el suport de la reina Joana I Substituït en el càrrec per Pedro Girón, després de la traïció d’aquest fou restituït el mes següent en el seu lloc gener del 1521 En produir-se divergències entre els comuners, es mostrà partidari de continuar la lluita, conquerí Torrelobatón, però per l’abril fou derrotat a Villalar i executat La seva muller, María Pacheco…

Durant la guerra del Francès es destacà per l' Examen imparcial de las disensiones de la América con la España 1811, un dels primers fullets lliurecanvistes radicals Diputat a corts per Astúries, defensà el lliure canvi comercial i la llibertat de reunió i d’impremta Exiliat a Londres en 1814-20 i 1823-34, participà en el grup de comuners Publicà Representación a Fernando VII en defensa de las cortes 1818 i Curso de Economía Política 1828, que, reeditada set vegades i traduïda al francès 1833, reflecteix les opinions dels economistes clàssics anglesos i és considerada com l’obra…

El 1495 fou concertat el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria, hereu de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya, i el 1496 es casà a Valladolid, per poders, i a Lilla, en persona Per mort dels seus germans, els prínceps Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel de Portugal, es convertí 1500 en hereva de la doble corona El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit foren jurats, a Toledo, prínceps d’Astúries, i ella sola, a Saragossa i a Barcelona 1503, princesa de Girona, amb la condició que si el seu pare tenia un fill masculí seria ell l’hereu En…