Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
Heinrich Wölfflin
Art
Historiador suís de l’art.
Deixeble de JBurckhardt a la Universitat de Basilea, on després fou professor 1893, com també a Berlín 1901-19, metodològicament partia dels pressupòsits formalistes de KFiedler, i esdevingué el representant més conegut de les teories de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, arran d’obres com Renaissance und Barock 1888, Die Klassische Kunst 1899 i Kunstgeschichtliche Grundbegriffe ‘Conceptes fonamentals de la història de l’art’, 1915 Hi considerava la història de l’art com una història sense noms, com el pur desplegament de les formes, polaritzades en…
Ernesto Cesaro
Matemàtiques
Matemàtic italià, catedràtic d’anàlisi algebraica a la Universitat de Palerm.
Es destacà per les seves recerques en geometria intrínseca, sèries divergents i pel seu examen sobre conceptes de probabilitat local
Joseph Larmor
Física
Físic irlandès.
Fou el creador d’importants teories sobre l’estructura atòmica i el comportament dels electrons, i amplià els conceptes clàssics de la termodinàmica
Joseph Henri Léveillé
Botànica
Metge i botànic francès.
Impulsà l’estudi de la histologia dels fongs i descobrí els basidis La seva obra fonamental Recherches sur l’hyménium des Champignons 1837 capgirà els conceptes admesos al seu temps sobre aquest grup
Magí Oliver i Bosch
Pintura
Pintor.
Freqüentà a Barcelona el Cercle Artístic i Els Quatre Gats Exposà des del 1905 i feu diverses exposicions individuals seguint conceptes impressionistes Fou premiat a exposicions de Brusselles 1910 i de Barcelona 1911
John Ray
Biologia
Naturalista anglès.
Fou un dels fundadors de la botànica sistemàtica Introduí els conceptes de monocotiledoni i dicotiledoni i els utilitzà en la classificació de les plantes herbàcies En la seva monumental Historia plantarum generalis 1686-1704 descriví i classificà més de divuit mil espècies botàniques
William Bateson
Biologia
Biòleg anglès, un dels capdavanters de les investigacions sobre l’herència.
Fou un dels redescobridors de les lleis de Mendel, que aplicà als animals Introduí els conceptes d’allelomorf, homozigot i heterozigot Les seves obres més importants són Materials for the study of variation 1885, Mendel’s principles of Heredity 1909 i Problems of Genetics 1913
Nikolaj Onufrevič Losskij
Filosofia
Filòsof rus.
Professor a Petrograd, d’on s’exilià el 1922, a Praga, Bratislava i Nova York En lògica propugnà una teoria del judici a partir del contingut dels conceptes En metafísica exposà un idealisme d’orientació plotiniana Escriví, entre altres obres, Fonaments de l’intuïcionisme 1906 i Manual de lògica 1921
René Arpad Spitz
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen austríac.
Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica
Thomas Andrews
Física
Físic i químic irlandès.
Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina