Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera com a pilot el 1968 compaginant les curses d’automòbils i motocicletes Fou primer en el Campionat d’Espanya de Rallis de Terra en categoria de dues rodes motrius conduint un BMW 1988 Enquadrat en l’equip BMW, fou campió d’Espanya de Rallis de Terra quatre vegades consecutives Es dedicà a l’ensenyament de tècniques de conducció El 1984 fundà, amb el seu germà Pedro, l’Escola TAC Técnicas Automovilísticas de Conducción SL Dos anys més tard creà la primera escola de conducció sobre gel TAC-la Molina i fou responsable de l’Escola de Conducció…

Fou paborde de la catedral i catedràtic de la Universitat de València Després fou comissari de la Croada bisbe elegit de Terol, no arribà a prendre possessió del càrrec Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d’aigua potable a València Aquesta conducció fou inaugurada el 1850

Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia Establert a Barcelona, és autor d’una part de les escultures de la font Al geni català, erigit segons projecte de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó , al Pla de Palau 1852-56 Entre les seves obres conservades també hi ha diversos panteons als cementiris del Poble Nou i del Masnou Va intervenir així mateix en la decoració del Saló de Cent de Barcelona 1854 A Madrid, realitzà elements decoratius per al teatre de la Zarzuela juntament amb Pagninucci Va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts 1862 i a la Universal de…

Investigà la conducció tèrmica i elèctrica en els metalls, estudià els efectes electromagnètics i termomagnètics en l’acer tou i descobrí l’efecte que duu el seu nom

És autor d’una bona part dels edificis públics construïts a València al darrer quart del s XIX i dels projectes de conducció d’aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià

Realitzà a Barcelona el primitiu obelisc dedicat a Santa Eulàlia 1673, a la plaça del Pedró, així com una conducció urbana d’aigües 1688 La seva obra principal és l’església de Sant Sever, obra de barroquisme sobri, planejada el 1698

Professor de patologia a Friburg, on creà escola, és autor de treballs fonamentals sobre el sistema de conducció cardíaca i l’anatomia patològica de la tuberculosi i el reumatisme Les lesions histològiques més característiques del reumatisme són anomenades, a honor seu, nòduls d’Aschoff nòdul auriculoventricular

Acadèmic de mèrit de San Fernando 1803 Projectà el campanar de l’església del Vendrell 1769 i la nova església de Vallmoll 1772 Estudià l’aqüeducte romà de Tarragona i en féu els plans, i després el rehabilità en la conducció d’aigües a la ciutat 1778-98

Féu importants treballs sobre la radiació electromagnètica, estudià l’emissió termoiònica, mesurà la velocitat de conducció en un metall i, el 1886, ensems amb Bichat, inventà un electròmetre absolut És autor d' Introduction à l’étude de l’électricité statique 1885 i Introduction à l’étude de la thermodynamique 1888

Conjuntament amb la seva escola estudià, a partir del 1910, la conducció nerviosa, la transmissió neuromuscular i els fenòmens fisiològics, bioquímics i biofísics que s’hi relacionen El 1922 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb Otto Meyerhof per les seves aportacions al coneixement de l’activitat muscular