Resultats de la cerca

Participà en la Segona Guerra Mundial, i les seves primeres narracions reflecteixen vivències d’aquesta contesa Als anys cinquanta, la seva oposició als postulats del realisme socialista l’enfrontà amb el règim soviètic De la seva producció, bàsicament narrativa i que tracta el vessant conflictiu de temes socials, cal esmentar Padenje Ivana Čuprova ‘La caiguda d’Ivan Čuprov’, 1954, Nenest'e ‘La tempesta’, 1954, Učaby ‘Fang’, 1956 i Zatmenje luny ‘L’eclipsi de lluna’, 1976

Fill de pares cubans, es traslladà a Cuba molt jove, i s’establí a Santiago President de l’Instituto Cubano de Estabilización del Azúcar, de la Compañía Operadora de Muelles y Almacenes de Santiago de Cuba, de la companyia d’assegurances Godoy & Cía —de la qual fou també fundador— i del Banco de Colonos, entre d’altres Cal esmentar la seva tasca a l’associació de colons de Cuba Fou president de l’Assemblea Nacional de Representants i dirigent de la província d’Oriente, en el període conflictiu de la primera meitat de la dècada 1950-60, durant la qual perillà la producció…

Prengué part en la batalla de Marató 490 En el moment conflictiu que succeí la fi de Milcíades, l’enfrontament entre els partits dels alcmeònides i dels tiranòfils portà una secessió dins Atenes El poble donà suport al partit de Temístocles, que propugnava l’expansió marítima d’Atenes Aristides fou exiliat 483-482 aC Fou cridat a Atenes el 480 aC, dirigí una acció secundària de la batalla de Salamina i prengué amb el cos d’hoplites atenesos l’illa de Psitàlia, on hi havia una guarnició persa També es distingí en la batalla de Platea Fou arcont el 478 i féu una llei que permetia a…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, però a quinze anys es traslladà a la cort amb el seu germà Gregori 1733 Es retirà a Oliva amb Gregori el 1739 Membre de l’Acadèmia Valenciana i rector de la Universitat 1775-81, en un mandat conflictiu, optà a diversos beneficis eclesiàstics fins que obtingué una canongia a la seu valenciana 1774 La seva tasca intellectual s’articula en la collaboració amb el germà, a l’obra del qual aportà nombroses dades ambdós feren contribucions a Escritores del reino de Valencia de Vicent Ximeno i a les obres i edicions de…

Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el…

Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un determinat poble o…

Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats que entronitzaren la…

Nascut en una família irlandesa catòlica de tradició demòcrata, es graduà en dret a la Universitat McKinney School of Law 1986 A partir de la presidència de Ronald Reagan canvià d’adscripció política i religiosa esdevingué conservador, republicà i es convertí a l’Església evangèlica El 1988 i el 1990 presentà, sense èxit, la candidatura al Congrés Presidí la Indiana Policy Review Foundation 1991-93, vinculada al Partit Republicà, i del 1994 al 1999, conduí un programa de ràdio i televisió,  The Mike Pence Show , que li donà popularitat i des del qual propagà els seus punts de vista polítics,…

Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña 1840-1843 1973, dirigida per Emili Giralt Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX 1835-43, és de referència obligada per a tots aquells que…

Vida i obra Fill de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró, estudià lleis a la Universitat de Cervera i es llicencià en dret civil als Estudis Generals de Barcelona 1838 El 1830 ingressà com a oficial quart a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’any 1849 hi obtingué la plaça d’arxiver, en substitució del seu pare En el conflictiu període 1842-43 tingué un paper destacat en la preservació de la documentació de l’ACA Com a responsable de l’arxiu prosseguí la publicació de la important Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón , iniciada pel seu pare…