Resultats de la cerca

Deixeble de Jaume Oms a Mallorca Passà a Barcelona, on féu el portal del convent de servites de Nostra Dona del Bonsuccés 1690 dins un sobri barroc El 1693 era del consell de la confraria d’escultors Treballà també a Berga, la Bisbal d’Empordà i Girona

Començà a treballar a Perpinyà vers el 1659 estàtues de l’església del convent dels Grans Agustins És autor d’un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret 1656 i d’un retaule de Trullars Sant Iscle i Santa Victòria, que encara es conserva

Pintà el retaule de la confraria de Santa Anna de Feldkirch 1515-21 fragments a l’església de Sant Nicolau de Feldkirch i a Viena A Viena 1529-31 fou membre destacat de l’escola del Danubi Crucifixió, Erecció de la creu , ambdós al Kunsthistorisches Museum, Viena

És autor de dues dècimes que figuren als preliminars de la Història de Mallorca de Vicenç Mut Per a la confraria de Sant Jordi, de la qual fou prior, escriví Fórmula del juramento con que la nobleza del Reino de Mallorca ha jurado defender la limpieza de María Santísima 1696

Documentat del 1686 al 1735 Féu, amb SPere Arnau i Francesc Grau, el retaule de la confraria dels pagesos de Valls 1691-93, mentre feia també el de la dels corders 1692 Treballà a Poblet 1692 Fou autor del primer projecte per a l’església de la Mare de Déu del Lledó del convent de caputxins de Valls 1720

Batxiller en arts i doctor en dret, s’establí a Rigardà Conflent i dedicà els seus béns a obres devotes El 1649 escriví el Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser , el qual, sota el pretext de narrar les disputes locals per a la construcció d’una capella, és un retrat novellitzat de la vida i els costums de Rigardà

Inquisidor de Barcelona, bisbe d’Elna 1558-67 i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva El 1563 participà a les sessions del concili de Trento De retorn, optà per l’agregació de la seu d’Elna a la metròpolis de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66

El 1596 contractà un retaule per a la confraria del Roser, de Premià de Mar, i dos anys més tard, en collaboració amb Bernat Muntaner, esculpí les gàrgoles del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a Barcelona El 1611 treballà en uns capitells de marbre de l’altar major de la seu de Barcelona, i l’any següent intervingué en l’obra, desapareguda, de la creu del portal de Mar

El 1772 entrà d’aprenent al taller de l’impressor Carles Saperas El 1788 ingressà en la confraria de llibreters barcelonins, i el 1816 tenia l’establiment al carrer de la Boqueria més tard ~1822 passà al de Bòria Imprimí obres de teatre populars en català, de Robrenyo, de Renart i Arús, etc Fou conegut especialment per les seves estampes i làmines litografiades Era també un relligador de qualitat Fou succeït pel seu nebot Ignasi Estivill i Coll

Fou rector de la confraria dels artistes reestablerta a Perpinyà el 1698 Influït per la pintura italiana, deixà diverses obres religioses, com ara el Sant Mateu del Museu de Perpinyà, el conjunt de la capella de Nostra Dona del Mont Carmel a Illa 1696-97 i altres a les esglésies de la Real i Sant Mateu de Perpinyà i de Ribesaltes Treballà amb els seus fills Francesc Guerra i González Perpinyà, 1681 — 1729 i Antoni Guerra i González