Resultats de la cerca

Partidari del federalisme i del liberalisme, s’oposà al general López de Santa Anna i fou desterrat 1853 Participà en la revolució d’Ayutla 1855, fou diputat el 1856 i governador de Jalisco el 1857 Sostingué Juárez contra els conservadors i fou nomenat ministre de guerra i marina 1858 Fou destituït i processat en intentar un compromís per separat amb els rebels Això no obstant, lluità contra els conservadors de Márquez, però fou capturat i executat

Diputat per la Unión Liberal 1856, participà en la revolució del 1868 Sotssecretari de governació en el govern Sagasta 1871, fou ministre de la governació en el govern Cánovas 1875 Collaborà amb els conservadors de la Restauració, però el 1885 trencà amb ells i fundà el Partido Reformista, situat entre conservadors i liberals Fracassat l’intent el 1888, tornà al partit conservador i ocupà el ministeri d’ultramar 1891-92, des d’on s’oposà a l’autonomia cubana Proteccionista, els escàndols financers a l’ajuntament de Madrid dut pels romeristes contribuïren a la caiguda…

Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat Fou president de Lo Rat-Penat 1927-28

Representant del tardà manierisme romà El 1581 anà a Roma, on assolí una gran fama frescs de sant Joan del Laterà, del Palau dels Conservadors i de la villa Aldobrandini

Fou cap del govern d’El Salvador 1851 i president 1852 Seguí una política d’amistat amb Guatemala, i es recolzà en els conservadors d’ambdós estats El 1871 fou enderrocat pel general Santiago González

Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració

Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA 1846-48 i en la guerra civil entre liberals i conservadors 1857-60 Cometé un gran nombre de crueltats al servei d’aquests darrers acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors

Fill d’un aiatollà, estudià teologia a Qom i Eşfahān El 1979 fou elegit per al Majlis Parlament i en 1982-92 fou ministre de cultura, i en aquest càrrec relaxà considerablement la pressió de la censura En les eleccions presidencials del 1997, obtingué una clara victòria gràcies al vot urbà, de les dones i dels intellectuals Malgrat que aconseguí millorar les relacions amb els EUA, l’aixecament parcial de les sancions internacionals l’any 2000 i el suport popular en la victòria del seu partit reformista en les legislatives d’aquest any, el seu marge de maniobra restà limitat pel poder dels…

Comte de Taafe President del consell 1879-93, governà amb el suport de catòlics, conservadors i eslovacs, i desenvolupà una política en part favorable a les diferents nacionalitats sotmeses a la monarquia austrohongaresa, com els eslovacs, els polonesos i els txecs Dimití en fracassar el seu projecte d’instaurar el sufragi universal

President el 1827, derrotà 1828-29 els conservadors de Guatemala i esdevingué president de les Províncies Unides de Centreamèrica 1829, 1830 i 1835, aliat amb els liberals del Salvador La secessió de Guatemala 1839-40 l’obligà a exiliar-se El 1842 tornà a Costa Rica i intentà de refer la Federació Centreamericana, però fou afusellat durant una revolta