Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Constància, i es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes mitjà 1967

Enuncià la llei de la constància dels angles, que ja havia estat descoberta anteriorment per Stenon i d’altres Publicà Essai de cristallographie 1772 i diverses obres de mineralogia

El 1836 anà a Nova York i posteriorment a Mèxic i l’Havana, on des de La Constancia i La Voz de Cuba sostingué una postura antiseparatista i conservadora Pòstumament aparegué el recull d’articles La masonería pintada por sí misma 1883

Debutà en la UD Gràcia, i jugà amb el Badalona i el Sabadell 1939-41, abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1942-44 Disputà com a extrem 27 partits i marcà 11 gols Després de la seva etapa blaugrana jugà amb el Constància d’Inca, el Girona, el Martinenc i el Badalona Jugà amb la selecció catalana en cinc ocasions 1936-42

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos, es proclamà campiona de Catalunya individual 1966, 1967, 1971 en la modalitat de floret L’any 1965 la Federació Catalana d’Esgrima FCE li atorgà el Trofeu Maestro Martínez a la constància i regularitat Com a directiva, fou secretària de la FCE al final dels anys seixanta i a l’inici dels setanta

Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras Participà en la guerra del Francès Fou cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra Carlina 1833-40, i senador per les Balears, València i Sevilla Fou ministre de la guerra durant el govern de Narváez 1847-51 i 1856-57

S’inicià a disset anys al gimnàs de la Unió Esportiva Poble Sec També formà part del Club Barceloneta i el Club de Boxa Constància El 1957 obtingué el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger, guanyà el Trofeu Cinturó de Barcelona en aquesta mateixa categoria i formà part de la selecció catalana en els campionats estatals

Fou el fundador i director de la companyia La Constancia i president de La Integridad i del patronat de l’Institut Català de Sordmuts Succeí el seu pare, l’industrial Salvador Oller i Dulcet Centelles 1843 — Barcelona 1909, en la baronia d’Oller que el papa Pius X concedí el 1905 al seu germà, l’arquitecte Salvador Oller i Pedrol Barcelona 1871 —  26 de gener de 1907

El 782 feia executar un jutjament dels comissaris de Carlemany a favor de Daniel, arquebisbe de Narbona, en contra de les pròpies pretensions sobre els béns de les esglésies de Sant Just i Sant Pastor, Sant Pau i Sant Esteve de Narbona Afavorí la fundació de l’abadia de Sant Joan i Sant Llorenç de Caunes, al Narbonès Hom té constància que el 791 havia estat succeït per un comte Magnari

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957