Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Marià Borrell i Miralpeix
Història
Industrial i polític.
Fou un dels socis de la fàbrica Bonaplata, que installà a Barcelona la primera màquina de vapor per a usos industrials 1831 Milità en el partit progressista i formà part de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona de 1835 fou alcalde de Barcelona el 1836
Antoni Joan Astor
Història del dret canònic
Canonista.
Fou professor a la Universitat d’Osca i vicari general de les diòcesis d’Oriola i de Tarragona En el tractat Responsum sive tractatus de Synodo Diocesana per Episcopum indicenda atque habenda de que illius statutis condendis sine consensu Capituli Tarragona 1604, parteix del criteri comú que la missió dels capítols catedralicis en els sínodes era merament consultiva
José Rodríguez de Arias y Álvarez
Marí de guerra.
El 1776 entrà a l’armada en el departament de Cadis i acabats els seus estudis seguí una llarguíssima carrera, en una època de contínues hostilitats amb França i Anglaterra, navegant generalment entre Cadis i el continent americà Del 1836 al 1839 fou comandant general del departament de Cadis i el 1847 fou nomenat capità general i president de la junta directiva i consultiva de l’armada
Antoni Vilamala Orts
Natació
Dirigent vinculat a la natació.
Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament
Guy Mollet
Història
Política
Polític francès.
Sindicalista i militant de la SFIO 1923, fou alcalde d’Arràs 1945 i diputat, ministre i president del consell que provocà la intervenció a Suez 1956, a més de president de l’Assemblea Consultiva del Consell d’Europa 1954-56 Fou un europeista convençut Originàriament a l’ala esquerra i marxista del seu partit, progressivament es decantà cap a la dreta, fet que provocà l’escissió del PSU 1958 Posteriorment la SFIO es fusionà amb el PS Fou francmaçó del 1936 al 1969
Jaume Brugaroles i Sivilla
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant projectista de brodats i director d’una acreditada manufactura barcelonina.
Fundà i dirigí “La Bordadora” 1888, periòdic dedicat a l’art de l’agulla publicà també una Guía consultiva del pintor decorador 1894 Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives 1894 i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896 fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09 Els darrers anys del s XIX collaborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis
Carlo Sforza
Història
Polític i diplomàtic italià.
Comte Sforza Féu la carrera diplomàtica i esdevingué ministre plenipotenciari a la Xina 1911-15 i Sèrbia 1915-18 El 1919 fou elegit senador Ministre d’afers estrangers 1920-21, negocià el tractat de Rapallo El 1922 fou nomenat ambaixador a França, però dimití el mateix any, quan Mussolini arribà al poder, i s’exilià Tornà a Itàlia el 1943 i fou ministre sense cartera 1944-45, president de l’assemblea consultiva 1945-46 i novament ministre d’afers estrangers 1947-51
Fayṣāl II d’Aràbia
Història
Rei d’Aràbia Saudita (1964-75).
Fill d’'Abd al-'Azīz II Durant el regnat del seu germà Sa'ud III fou hereu del tron 1953, ministre d’afers estrangers 1953-60 i regent 1963, fins que el succeí per decisió del consell dels ulemes i de l’assemblea consultiva Prometé la modernització del país amb la cooperació dels EUA i de la Gran Bretanya Malgrat el seu inicial distanciament del Caire, després de la guerra araboisraeliana del 1967 ajudà econòmicament els vençuts Assassinat per un nebot seu, fou succeït pel seu germà Hālid
George Alfred Brown
Història
Estadista britànic.
Del 1936 al 1944 organitzà i dirigí la Transport and General Worker's Union Diputat laborista el 1945, fou ministre d’obres públiques des de l’abril del 1951 fins a la derrota laborista, a les eleccions, el mateix any Succeí Aneurin Bevan 1960 com a vicelíder del grup parlamentari laborista i fou representant d’Anglaterra 1960-63 a l’assemblea consultiva del consell d’Europa Ministre d’economia 1964-66 i d’afers exteriors 1966-68, trencà amb el partit laborista el 1976 i ingressà al partit socialdemòcrata el 1982
Ricardo Luján Fayos
Waterpolo
Pioner del waterpolo català.
Tot i no aparèixer en l’Acta de constitució del Club Natació Barcelona del 10 de novembre de 1907, sempre se’l considerà un dels seus cofundadors, ja que figura entre els jugadors que disputaren el primer partit oficial el 12 de juliol de 1908 i, a més, intervingué en tots els festivals de waterpolo celebrats fins el 1913, incloses les primeres trobades internacionals amb el Foot-ball Velo Club de Niça 24 de setembre de 1910 i el Brussels Swimming Club de Brusselles 15 d’agost de 1912 També participà en la direcció de l’entitat 1917-20 com a membre de la Comissió Consultiva A partir del 1940…