Resultats de la cerca

Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central Emprant microelèctrodes intracellulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèllula nerviosa individualitzada Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central El 1963 compartí el premi Nobel de medicina amb AL Hodgkin…

Diagnosticada de  leucèmia  als tretze anys, per tal de lluitar contra la malaltia impulsà, juntament amb la seva família, el projecte ARI, que a més de les tres primeres lletres del seu nom correspon a la sigla d’Assistència i Recerca Intensiva El projecte, desenvolupat a l’ Hospital Clínic  de Barcelona, té com a objectiu el desenvolupament del tractament pioner CART chimeric antigen receptor CAR T-cell therapy, només accessible als Estats Units, i aplicat en casos de resistència als tractaments convencionals El CART consisteix en l’alteració genètica de limfòcits del mateix…

Guanyador cinc vegades de la Volta a França 1957, 1961, 1962, 1963, 1964, de la Volta a Espanya el 1963, de la Volta Ciclista a Catalunya el 1967, i nou vegades el Gran Premi de les Nacions contra rellotge Es retirà el 1969

Ocupada la ciutat per l’exèrcit reial, Pere fou decapitat el 506 el seu cap fou tramès a Saragossa com a escarment És possible que Pere dirigís la resistència catòlica contra el rei arià que anava expandint els dominis visigòtics per la regió catalana de l’Ebre

Esdevingué heroi nacional arran del ressorgiment del nacionalisme gallès dels s XIX i XX Descendent dels darrers prínceps de Powys, estigué incorporat a la gentry anglesa fins que, el 1400, es rebellà contra Enric IV Durant la revolta fou proclamat príncep de Galles i la seva autoritat fou reconeguda per França, Escòcia, i pels capitosts irlandesos Bé que fou derrotat per l’exèrcit anglès 1409, les seves tropes lluitaren fins el 1412 i refusà el perdó reial que li fou ofert el 1415

Nomenat cap de les partides de Navarra, assolí esclatants victòries damunt els francesos i conquerí Tafalla 1813 En tornar Ferran VII, encapçalà una conspiració liberal a Pamplona 1814 i s’hagué d’exiliar Tornà en triomfar la rebellió liberal de Riego 1820 el 1822 eliminà la regència d’Urgell, reialista, després de destruir bàrbarament Castellfollit de Riubregós Nomenat capità general de Catalunya 1823, resistí a Barcelona la invasió francesa absolutista, però hagué de capitular i passà a França El 1830 intentà una penetració al País Basc contra el règim de Ferran VII, però hagué…

El 25 d’octubre de 1878 disparà contra Alfons XII, que resultà illès Fou ajusticiat el 4 de gener de 1879

Sollicità i obtingué una representació de la Vall d’Aran a la junta superior de Catalunya, que per elecció ocupà ell mateix 1809 Fou comissionat prop de les autoritats militars, a Vic, València, i a la Vall d’Aran i la conca de Tremp Així mateix fou nomenat, juntament amb Creus i Hostalric, per redactar les instruccions de la junta superior de Catalunya als seus diputats a les corts de Cadis, que signà com a secretari interí 1810, on els encomanava el recobrament del règim vigent a Catalunya abans del 1714, com a pagament de l’activa lluita dels catalans contra els francesos, i…

Amb l’ajuda dels àrabs del Segrià i de l’emir ‘Abd al-Raḥmān II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània Malgrat fracassar la rebellió, aquesta fou, durant el període comtal, l’única manifestació violenta de l’esperit indígena contra un domini foraster

A la mort del seu cap, Ibn ‘Iyād es declarà independent a València 1146 Morí l’any següent en combat contra els cristians de Conca