Resultats de la cerca

Personificà i mitificà “el bon americà” al cinema dels EUA, especialment en la figura del cowboy adust, tímid i simpàtic The Winning of Barbara Worth, 1926 The Man from Wyoming, 1930 The Plainsman , 1936 The Cow-Boy and the Lady, 1938 The Westerner, 1940 High Noon, 1952 Vera Cruz, 1954 Bon comediant, intervingué també en films humorístics de Lubitsch i de Capra, i també en nombroses cintes d’aventures, com Lives of a Bengal Lancer 1935, Beau Geste 1939, etc

És conegut com a creador del rock impactant, gènere que inicià amb el grup Alice Cooper, nom que mantingué quan inicià la seva carrera en solitari en dissoldre’s el grup el 1974 Els seus shows causaven impacte pels elements utilitzats cadires elèctriques, boes, sang falsa i guillotines Pel que fa a la música, interpretà un heavy-metal auster, sense gaires pretensions El seu primer disc fou Pretties for you 1969 Sota la producció de Bob Ezrin, tingué un gran èxit al principi dels anys setanta Posteriorment, però, a causa de l’alcoholisme, i també pel canvi de modes musicals, perdé…

Després de prendre part en la guerra de Corea es graduà el 1950 a l’Illinois Institute of Technology, on també obtingué el màster 1957 Incorporat a l’empresa Motorola, el 1960 participà en el desenvolupament dels rellotges de quars, i el 1973, a partir dels radiotransmissors cellulars en vehicles, construí el primer telèfon mòbil DynaTAC, que posteriorment anà perfeccionant i reduint-ne les dimensions fins a crear-ne la primera versió comercial el 1983 Aquest mateix any fundà una empresa pròpia, Cellular Business Systems, que el 1986 vengué El 1992 creà una nova empresa, ArrayComm, dedicada a…

La seva obra, sobre os, assoleix una gran delicadesa en els cabells i petits detalls D’una gran penetració psicològica, cal destacar-ne el retrat de Carles II d’Anglaterra Rijksmuseum d’Amsterdam

Publicà el catàleg de la collecció Courtauld, així com diverses monografies sobre artistes impressionistes Degas, Toulouse-Lautrec Reuní una sèrie molt representativa d’obres de pintors cubistes principalment de Gris i de Braque, sobre alguns dels quals publicà també monografies i catàlegs, per la qual cosa n'és considerat un dels millors coneixedors Promogué l’exposició The Essential Cubism 1984 Pertangué al patronat del Museo del Prado, al qual donà algunes obres de la seva collecció

S'incorporà a la marina 1806-11 i viatjà per Europa 1826-33 Es féu conèixer amb la novella The Spy ‘L’espia’, 1821 i sobretot amb The Pioneers 1823, amb la qual inicià la sèrie Leather-Stocking Tales ‘Contes de mitges de cuir’ The last of the Mohicans ‘El darrer dels mohicans’, 1826, The Pathfinder ‘L’explorador’, 1840, etc Romàntic, la seva obra tipifica els ideals de l’Amèrica naixent i la lluita de l’home enfront de la natura salvatge i encara desconeguda Conreà també la novella històrica i és autor d’una història de la marina

Graduat en medicina a la Ciutat del Cap 1955, es traslladà a Londres on es diplomà en medicina psicològica Del 1962 al 1966 formà una comunitat terapèutica per a esquizofrènics —Pavelló 21— en un hospital del nord-oest de Londres, on no hi havia cap mena de restriccions ni d’imposicions Cooper, a qui hom deu la creació del terme antipsiquiatria , aporta a aquesta una dimensió política i fins i tot revolucionària que transcendeix dels problemes de la malaltia mental i fa una crítica radical de la societat burgesa El 1965, fundà amb RD Laing i A Esterson la Philadelphia Association…

Treballà sobre l’anatomia de les regions herniàries hèrnia de Cooper i les vies d’abordatge de les artèries subclàvia, aorta abdominal Introduí un gran nombre de noves tècniques quirúrgiques

Professor a diverses universitats dels EUA i membre de les principals societats científiques internacionals, ha fet recerques notables sobre física teòrica i ha publicat nombrosos articles Els seus treballs sobre la superconductivitat, efectuats amb la collaboració de J Bardeen i JR Shrieffer, constitueixen l’anomenada teoria BCS i li valgueren la concessió del premi Nobel de física l’any 1972, compartit amb els seus dos collaboradors

Setè comte de Shaftesbury Des de la Cambra dels Comuns, lluità per l’emancipació política dels catòlics britànics 1826, per l’escurçament a deu hores de la jornada de treball a les fàbriques Lord Ashley's Act , 1847 i per les condicions de treball de les dones i dels infants Propugnà la instrucció dels obrers i dels camperols