Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
José de Armendáriz
Història
Primer corregidor de Tarragona (1717).
Tinent general de les tropes filipistes que actuaren a Catalunya durant la guerra de Successió Fou responsable de la repressió de Manresa de l’agost del 1713 Fou el primer corregidor de Catalunya, i, per tant, el seu nomenament fou també el primer títol oficial de Catalunya expedit en castellà Durant el seu exercici tingué problemes de jurisdicció i d’atribució de funcions amb l’arquebisbat de Tarragona abril del 1717
Lluís Quijano Font
Militar
Militar.
Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor…
Oleguer d’Ametller i Pescio
Dret
Advocat, fill de Francesc d’Ametller i Perer.
Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya El mariscal duc de Berwick i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar 27 de gener de 1716 Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sollicitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després 1718 li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona El 26 de setembre del mateix any el primer corregidor de Barcelona, José Carrillo de…
Pedro Gumiel
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Fou un dels artífexs de l’anomenat estil Cisneros i protegit pel cardenal homònim Corregidor d’Alcalá de Henares, construí en aquesta ciutat l’església magistral i la capella de la universitat
Francisco Ronquillo
Història
Política
Polític castellà.
Corregidor de Madrid i instigador del Motí dels Gats 1699 En la guerra de Successió serví en el bàndol borbònic i reprimí els austriacistes a Madrid 1706 Felip V el nomenà president del Consell de Castella, càrrec del qual fou destituït el 1714
Josep Francesc d’Alòs i de Rius
Història
Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver, fill de Josep d’Alòs i de Ferrer.
Relator de la superintendència 1714, alcalde major del corregiment de Barcelona 1718 i corregidor perpetu 1720 Posteriorment ocupà la presidència de l’audiència barcelonina El 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, just després d’haver rebut aquesta corporació l’aprovació de Ferran VI
José Antonio de Chaves y Osorio
Militar
Militar castellà filipista.
Durant la guerra de Successió participà com a coronel a les ordres de D’Asfeld en l’incendi de Xàtiva 1707 i en la presa de Bocairent i d’Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d’Alacant 1707 Acabada la guerra, fou corregidor governador d’Alacant 1715 i, posteriorment, capità general interí de Mallorca 1722-25
Michel Uranx d’Amelin
Història
Militar
Militar való.
El 1808 era coronel de les Guàrdies Valones de Barcelona Al desembre d’aquest any fou nomenat governador i corregidor de Barcelona, però l’autoritat efectiva fou exercida en realitat pel regidor degà Antoni de Ferrater Fou, juntament amb aquest, l’únic membre de l’ajuntament que jurà fidelitat a JosepI Bonaparte abril del 1809 Cessà arran de les reformes d’Augereau 1810
Carlos de Witte y Pen
Història
Militar
Militar castellà d’origen flamenc.
El 1808 era corregidor de l’ajuntament de Barcelona i governador militar de la plaça No sabé impedir que les tropes napoleòniques, que havien entrat a Barcelona com a aliades, s’apoderessin de la Ciutadella per sorpresa 29 de febrer de 1808 En tenir notícia dels esdeveniments del 2 de maig a Madrid, deixà d’exercir el càrrec, i el 7 d’octubre fugí de Barcelona
Pere Bardají i Balanzat
Història
Militar
Militar i polític.
Fou sotstinent de la milícia nacional i secretari de diversos governs civils A Barcelona, exercí la suprema autoritat civil i reprimí amb rigor les revoltes de l’any 1840, per la qual cosa fou destituït El nou govern moderat 1843 el nomenà alcalde corregidor de Barcelona i governador de Castelló de la Plana i d’altres ciutats Afiliat al partit moderat, fou diputat a corts per les Balears 1844, 1845, 1846