Resultats de la cerca

Metge a l’Hôpital Psychiatrique de la Seine, des del 1961 i durant més de trenta anys dirigí la collecció “Sciences de l’Homme” de l’editorial Payot de París Creador de la disciplina de la sociopsicoanàlisi, publicà  Le révolte contre le Père 1968, La crise de générations 1974, Pour une autre société 1975, La chasse structurale 1977, Pour décoloniser l’enfant , etc

Fill del crític Ramon Fernández Agregat d’italià, el 1957 fou professor de l’institut francès de Nàpols i publicà assaigs sobre literatura italiana Le roman italien et la crise de la conscience moderne 1958 i L’échec de Pavese 1967 Les seves novelles insisteixen sovint en el tema de l’homosexualitat Porporino ou les mystères de Naples 1974, L’étoile rose 1978, Signor Giovanni 1980, aquesta darrera sobre les circumstàncies de la mort de l’arqueòleg JJWinckelmann, Dans la main de l’ange 1982, premi Goncourt, i L’amour 1986

Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brusselles Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional 1941, fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme Destaquen Traité d’économie marxiste 1962, Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion 1970 i Der…

Professor a la Sorbona i a l’École Pratique des Hautes Études, la seva contribució, propera al marxisme, és una de les més influents en la historiografia francesa del s XX D’entre les seves publicacions destaquen sobretot Esquisse du mouvement des prix et des revenus en France au XVIIIe siècle 1953 i La crise de l’economie française à la fin de l’Ancien Régime et au début de la Révolution 1944, en les quals renovà l’estudi dels precedents i les causes de la Revolució Francesa En collaboració amb R Mousnier publicà Le XVIIIe siècle Révolution intellectuelle, technique et politique 1717-1815…

Professor de la facultat teològica de Lió i un dels teòlegs influents en el concili II del Vaticà, entre les seves obres destaquen Catholicisme 1938, Le drame de l’humanisme athée 1945, Surnaturel 1946, diversos escrits sobre exegesi medieval i sobre Teilhard de Chardin, L’Église dans la crise actuelle 1969, Paradoxe et Mystère de l’Église 1967, Athéisme et sens de l’homme Une double requête de ''Gaudium et spes ' 1968, La foi chrétienne 1969, Les églises particulières dans l’Église universelle 1971 El seu interès per la història de la teologia se centrà en Pic de la Mirandole 1974, La…

Doctor en dret 1949 i en lletres 1964, exercí intermitentment l’activitat docent en les universitats de Harvard i de París-Nanterre L’any 1970 esdevingué director d’investigacions del Centre National de Recherches Scientifiques i president de la Société Française de Sociologie Dedicà la seva investigació a la sociologia del treball en les societats modernes i, d’una manera especial, a analitzar els factors estructurals de la resistència al canvi en les actituds professionals, sobretot en els entorns burocràtics i funcionarials, que reflectí en obres com Le phénomène bureaucratique 1964, Le…

Formació i carrera docent Estudià filosofia i història a l’École Normale Supérieure, on obtingué el càrrec de professor agregat en història el 1950 Posteriorment, el 1952, amplià estudis a la Universitat de Harvard EUA Des del 1956 exercí també la docència i la investigació a l’Amèrica Llatina El 1965 obtingué el doctorat en sociologia Fou membre, també, del comitè de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique 1950-57 i director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales des del 1970, dins del qual fundà el Centre per a l’Estudi dels Moviments Socials Fou també…

Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou president de…