Resultats de la cerca

De l’escola ukiyo-e , es formà en l’estil clàssic kano Pintà estampes calendari d’una gran varietat cromàtica sobre temes més o menys sensuals, amb un estil delicat, vigent fins a mitjan s XIX

Influït pel cubisme i per l’art egipci a partir del 1928, aconseguí un estil personal, emparentat amb l’art etrusc i les terres cuites cartagineses, que combina el geometrisme formal, la suavitat cromàtica i el rigor de composició

Documentat entre el 1363 i el 1387, s’establí a Pàdua el 1370 Es destaca la decoració de la capella Cortellieri, als Eremitani, i la seva obra mestra, la decoració del baptisteri El seu estil, encara romànic, té ja una delicada gamma cromàtica

La seva producció religiosa comprèn salms, cançons espirituals, dues misses, etc La seva popularitat europea es degué a les cançons parisenques Le chant des oiseaux , L’alouette , La chasse i La guerre En les seves darreres obres incorporà l’escriptura cromàtica pròpia del madrigal italià

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de València i en belles arts a l’UPV 1999 Exposa regularment des del 1974 La seva obra recrea amb detallisme paisatges rurals i arquitectures populars d’arreu del País Valencià, i posteriorment evoluciona cap a la insinuació formal i cromàtica, sense abandonar la figuració

Treballà a Stuttgart, a Frankfurt i a Herrenberg A conseqüència d’un viatge a Itàlia vers el 1500, el seu estil sofrí una forta italianització La seva obra més important és el Retaule de Herrenberg 1519, Staatsgalerie, Stuttgart, amb escenes de la Passió, d’un fort realisme i una gran riquesa cromàtica

Format a Olot i a l’Acadèmia Galí de Barcelona 1911-12 Estudià després a Roma i a Madrid amb JMLópez Mezquita Concorregué a l’Exposición Nacional de Madrid 1915 i exposà individualment al Faianç Català el 1916 La seva obra constitueix una continuïtat de l’escola paisatgística olotina amb major riquesa cromàtica

Artista neoclàssic, fou el promotor de la pinacoteca de Brera de Milà 1802 És autor de Discorso sulla utilità politica delle arti del disegno 1805, Del cenàcolo di Leonardo da Vinci 1810 i Saggio di ricerche intorno all’armonia cromatica naturale e artificiale 1821, on s’ocupà de l’ús moderadament naturalista del color

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

Format al taller de Gustave Moreau, fou posteriorment influït per Paul Cézanne Formà part del grup fauvista exposà al Salon d’Automne del 1905 a París La seva paleta cromàtica és de tonalitats essencialment suaus Voltà entorn d’una temàtica de nus, paisatges i escenes d’interior El Musée d’Art Moderne de París guarda diverses obres seves