Resultats de la cerca

L’any 1948 s’inicià en el motociclisme disputant diversos rallis pel territori català Al cap de deu anys ja havia participat en curses de velocitat, entre les quals el Campionat d’Espanya a Montjuïc Soci de la Penya Motorista 10 × Hora, es tragué els títols de cronometrador, director de cursa i comissari tècnic esportiu Dirigí més de 1800 proves, com la Pujada a Sant Cugat, el Ralli Costa Brava, curses del Mundial de Side-trial i Motocròs i dels Tres Dies dels Cingles o dels 3 Dies de Santigosa, on collaborà molts anys També fou comissari de la cursa de motocròs al…

Professional des de l’any 1944, destacà com a gran corredor en resultar campió d’Espanya 1948 —campionat que, al llarg de la seva carrera, guanyà en les modalitats per regions 1947, 1948, 1949, 1954, 1957, 1958, 1960, de muntanya 1947, 1948, 1949, de velocitat 1949, 1951, 1957, 1959-62 i de pista americana 1952 El 1948 també guanyà el Gran Premi Marca de ciclisme El 1952 fou el guanyador de la Volta Ciclista a Catalunya, i el 1955, del Grand Prix Midi Libre, a França Des d’aleshores es convertí en una figura internacional El 1957 guanyà la cursa Milà-San Remo, victòria que repetí…

El 4 de juny de 1916, guanyà la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona, organitzada pel Motoclub Barcelona Fou vicesecretari segon de la junta directiva de la Penya Rhin Fou cosí dels pilots Josep Maria i Frederix Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Ferrer

Pilot aficionat, fundà el Moto Club Tarragona 1953 El 1973 entrà a la junta directiva de l’entitat com a vocal i el 1981 n’esdevingué president Acreditat per la Reial Federació Espanyola de Motociclisme com a comissari director, comissari tècnic i comissari esportiu, organitzà moltes curses de velocitat, trial, motocròs, enduro i rallis per als Campionats de Catalunya i Espanya, per al Moto Club Tarragona i per a altres entitats El 1981 impulsà el Campionat d’Espanya de Velocitat, que es disputà al polígon Riu Clar de Tarragona Fou assembleista de la federació espanyola 1973-90 i vocal de la…

Sempre com a copilot de Salvador Fàbregas guanyà diverses curses automobilístiques des de la dècada del 1930 i 1940 –la Barcelona-Saragossa, el Ralli dels Alps i la Volta a Catalunya– fins al Ralli de Montecarlo per a veterans 1973 Amb Salvador Fàbregas i Sebastià Salvador com a presidents del RACC, en l’organització de proves automobilístiques arreu de Catalunya i Espanya Així, fou oficial, proveïdor logístic i d’ajuda, des de curses de Fórmula 1 a Montjuïc o del Circuit de Catalunya fins a pujades en costa, rallis, eslàloms o autocròs En fer els cinquanta anys d’activitat rebé un homenatge…

Membre del Centre d’Esquí d’Alp, participà al Premi de Pasqua d’Andorra en la cursa de 15 km Obtingué una tercera posició a la cursa de 18 km del Campionat de Catalunya 1956 i fou segon en la cursa de 15 km 1960, 1961 Integrà l’equip català en la cursa de relleus 3 × 10 km 1961

El 1909 guanyà les curses de 50 km i 100 km de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i el Campionat d’Espanya per a amateurs L’any següent repetí èxit en la cursa de 50 km de la UVE i el Campionat d’Espanya de 100 km El 1912 fou segon en la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, cursa que guanyà un any després El mateix 1913 s’imposà novament en el Campionat d’Espanya de fons, en les Sis Hores de Sants fent parella amb Rubio, en dues etapes de la Volta al País Basc, en la Gran Cursa de Granollers junt amb Tomàs Fuentes, en la Copa Stadium-…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, compagina l’esquí de fons i el de muntanya En la primera modalitat, fou subcampió d’Espanya 2005 i segon classificat en la Copa Catalana 2008 Pel que fa a l’esquí de muntanya, formà part de selecció catalana 2004-09, i conquerí el Campionat d’Espanya de cursa vertical per equips 2004, 2005, 2007 Guanyà la cursa individual de la Copa del Món 2005 Obtingué una tercera plaça al Campionat d’Europa 2005 Guanyà el campionat espanyol de cursa de muntanya, el del món de cronoescalada o vertical race i el del món d’…

Guanyador de la cursa de la Unió Velocipèdica Espanyola 1931, romangué en el ciclisme professional del 1932 al 1942 El 1932 guanyà el Circuit del Penedès, fou segon al Trofeu Masferrer i participà en el Campionat del Món de ciclisme Tres temporades després fou el guanyador del Gran Premi de Sant Martí de Provençals L’any següent, amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la clàssica Tarragona-Madrid i una cursa a l’americana de Perpinyà Destacà també en ciclocròs Els anys 1940 i 1941 s’imposà en la Cursa de Gràcia i obtingué una etapa del Circuit del…

Guanyà la cursa de 100 km amb Montpeo en companyia d’Arteman 1906 També fou segon en la cursa darrere moto de Terrassa El 1907 fou primer a les festes de Sant Gervasi i prengué part en els Campionats d’Espanya