Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Marta Cusidó Muntada

Marta Cusidó Muntada
Arxiu M. Cusidó
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Formada al gimnàs Tasili de Terrassa, també competí pel CG Vilanova, l’AGA Vilassar i el Charleroi de Bèlgica, amb el qual participà en la Copa d’Europa de clubs Fou campiona de Catalunya 1999 i tercera en el Campionat d’Espanya 2001 L’any 1999 entrà en la selecció espanyola absoluta, amb la qual competí en els Jocs Olímpics de Sidney i en els Campionats del Món 1999, 2001 En aquesta darrera competició fou quarta per equips i ocupà la dotzena posició en la classificació general individual L’any 2001 fou campiona per equips en els Jocs Mediterranis i entrà a dues finals individuals Una lesió…
Antoni Escuté i Cusidó
Cinematografia
Projeccionista ambulant.
Vida A nou anys li regalaren un projector Krupp Ernemann Kinox, amb el qual començà a "fer cine" a cases d’amics, institucions o entitats culturals del seu barri, el Clot La seva carrera estigué molt lligada al moviment cineclubista i arribà a ser un professional entranyable per als cineastes i afeccionats Destacà pel seu sistema de projecció contínua amb un sol aparell, gràcies al qual no calia aturar les sessions per a canviar la bobina El seu quefer fou reconegut per la Generalitat el 1982
Ramon Moix i Cusidó
Literatura catalana
Teatre
Escriptor.
Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a Quadern , Saba i Diario de Sabadell La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982, guanyadora del premi Pere Martí Peydró 1965…
,
Ramon Casanellas i Lluch
Història
Polític.
De jove milità a la CNT Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar Tornà a Barcelona el 1919 El 8 de març de 1921, a Madrid, intervingué, amb Pere Mateu i Cusidó i Lluís Nicolau i Fort, en l’assassinat del president del govern espanyol, Eduardo Dato, com a represàlia per la persecució dels sindicalistes de Catalunya Refugiat a l’URSS, es posà al servei del partit comunista soviètic El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina Pel juny del 1931 tornà a Barcelona, on s’ocupà de l’organització del…