Resultats de la cerca

Inicialment desenvolupà una important tasca teatral i el 1949 es donà a conèixer en el món del cinema Interpretà més de 50 films, entre els quals destaquen els sis realitzats per Cyril Endfield i, sobretot, els de Joseph Losey Blind date 1959, The criminal 1960, Eve 1962,i Accident , juntament amb The guns of Navarone 1960, Very impotant person

Abandonà la seva carrera com a model a Nova York per traslladar-se a Hollywood, on es convertí en un dels símbols sexuals del cinema dels anys vuitanta Ha intervingut als films Never Say Never Again 1983, The Man who Loved Women 1983, The Natural 1984, Fool for Love 1985, 9 1/2 Weeks 1986, No Mercy 1986, Blind Date 1987, Nadine 1987, Batman 1989, Final Analysis 1991, Cool World 1992, LAConfidential 1997, —pellícula amb la qual guanyà l’Oscar a la millor actriu de repartiment—, I Dreamed of Africa 2000 i Bless the Child 2000

Cerebral i científic, el seu cinema critica incisivament alguns aspectes del món que coneix El 1954, perseguit pel maccarthisme, deixà els EUA, i s’installà a la Gran Bretanya, on realitzà els seus films més notables El 1967 i el 1971 fou premiat a Canes per Accident i The Go-between , respectivament Ha dirigit, a més, Time Without Pity 1956, Blind Date 1959, The Servant 1963, King and Country 1964, Modesty Blaise 1965, Secret Ceremony 1968, The Assassination of Trotsky 1972, Mr Klein 1975 i Don Giovanni 1980, entre d’altres

Començà a tocar el clarinet a sis anys Estudià a Los Angeles City College i entrà com a primer saxòfon a la banda de Roy Porter 1948-50 Després treballà amb Chico Hamilton, i el 1959, installat a Nova York, amb Charles Mingus Els anys seixanta feu els seus primers enregistraments com a líder, entre els quals Outward Bound 1960, al mateix temps que collaborà amb Ornette Coleman a Free Jazz 1960 i amb John Coltrane a Live at the Village Vanguard 1961 i Impressions 1961 Tocà i gravà a Europa amb músics holandesos i enregistrà Last Date 1964 Músic de difícil classificació, fou una…

Obtingué la fama amb la sèrie televisiva Moonlighting 1985, per la qual guanyà un Emmy El seu primer èxit cinematogràfic fou amb la comèdia Blind Date 1987 de BEdwards, amb el qual tornà a coincidir a Sunset 1987 Principalment, és conegut per les seves interpretacions en papers d’acció i violència com la trilogia Die Hard , iniciada el 1987, The Last Boy Scout 1991 i Pulp Fiction 1994 Entre les seves aparicions posteriors destaquen 12 Monkeys 1995, The Fith Element 1997, The Jackal 1997, Mercury Rising 1998, Armageddon 1998, The Siege 1998, Breakfast of Champions 1999, The Sixth…

Cronista oficial de Lluís XIV, escriví tragèdies inspirades en models clàssics que tingueren una gran influència en el teatre barroc francès Entre les seves obres destaquen Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithri date 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Escriví La chute de Phaëton 1679 i Idylle de la paix 1685 per a JB Lully, el qual, per la seva banda, traslladà a les seves òperes la recitació, el ritme i el metre de les tragèdies racinianes Racine influí també en l’òpera francesa a través de l’Académie des Inscriptions, de la…

Es donà a conèixer amb el versos de Fraternità 1906, La serenata delle zanzare 1908, Poesie scritte col lapis 1910, d’inspiració pascoliana i crespuscular, com també ho foren en certa mesura les primeres obres en prosa que descriuen un món provincial, petitburgès, sense grans passions, amb personatges destinats al sacrifici i a la derrota, com Il sole del sabato 1916, La voce di Dio 1921, Il segno della croce 1926, Il romanzo della mamma 1924, L’Andreana 1935, La vedova Fioravanti 1941, per a molts la seva millor novella, i les singulars proses, nascudes d’una actitud més orgullosa Scrivere…

Mestre de professió, ha conreat el dibuix i la poesia visual, ultra la prosa i la poesia literàries, dins d’un estil innovador Ha publicat les narracions Tor Vabel 1979, premi La Selva del Camp de narrativa, Hava 1981, Autoplàstia del cargol tocat pel bolet 1988 i L’Arca de Noesi 1993, els reculls de poesia Fang tou 1976, Falsa alarma 1979 i Telediari 1980 i, dins el corrent de la poesia visual, Ten Variations , Quadrícula 1979, Ics 1982, premi Líopez Picó de poesia i  Teoria de les Ics 1991 Al final de la dècada del 1990 reconduí la seva obra cap a una figuració més realista, però sense…

Vida Fou el setè dels onze fills del matrimoni format per Caetano Durante i Orsola Capasso El pare fou cantor a l’església de Sant Sosio de Frattamaggiore L’oncle, Angelo Durante, fou sacerdot i músic, i treballà com a primo maestro i director al Conservatori de Sant Onofrio, a Capuana, entre el 1690 i el 1699 No es tenen notícies sobre l’educació de Francesco fins el 1699, any en què morí el pare i moment a partir del qual Angelo Durante s’encarregà de la formació musical del futur compositor Ingressà al Conservatori de Sant Onofrio, on estudià amb el seu oncle i amb el violinista Gaetano…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…