Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Francesc Pérez-Roy
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia i canonge d’Alcalá de Henares, fou nomenat bisbe d’Elna el 1638 Pel juny del 1640 intentà de fer de mitjancer entre la ciutat de Perpinyà i el general en cap de l’exèrcit castellà, marquès de La Rena, que volia allotjar-hi les tropes No pogué impedir que, irat pel refús dels perpinyanesos, bombardegés dos cops la ciutat i, assolit l’allotjament, deixés saquejar-la El 1641 fou transferit a la seu de Cadis
Pere Vila i Codina
Economia
Comerciant i filantrop.
Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom
Bernat Vilalta
Cristianisme
Eclesiàstic.
Prior del monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, el 1427 l’annexà a Montserrat, d’on esdevingué monjo El 1443 la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim, l’envià a Itàlia a gestionar la tramesa de monjos de Montecassino a Catalunya, i en concret a Montserrat Hom li atribueix el nucli primitiu 1433 del Llibre de fundacions de Montserrat, recull fonamentalment de deixes per a fundacions d’aniversaris, destinat a la sagristia del monestir, d’un gran valor històric
Jaume Espona i Brunet
Museologia
Arxivística i biblioteconomia
Col·leccionista d’art i bibliòfil.
Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus Subvencionà la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses Reuní una important collecció d’art, avui repartida en deixes al Museu Episcopal de Vic, al d’Art de Catalunya, a l’Arqueològic de Barcelona, al Marítim i a la Biblioteca de Catalunya Creà la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats Patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses
Peter Caruana
Política
Polític gibraltareny.
Advocat de professió, s’adherí al Partit Socialdemòcrata, al capdavant del qual succeí Joe Bossano i guanyà les eleccions del 1996, el 2000, el 2003 i el 2007, i exercí com a primer ministre Davant l’ofensiva del president del govern espanyol José María Aznar que reclamava el retorn de Gibraltar a Espanya, al novembre del 2002 convocà el referèndum pel qual fou rebutjada aclaparadorament la cosobirania amb Espanya Prengué mesures perquè Gibraltar deixés de ser considerat un paradís fiscal L’any 2011 fou derrotat en les eleccions pel partit laborista, liderat per Fabián Picardo
Berenguer de Puigverd
Història
Noble del temps de Jaume I, Pere II i Alfons II, fill de Berenguer de Puigverd.
El 1253 s’oposà a unes deixes fetes per Pere de Puigverd i el seu fill Berenguer als templers de Gardeny Assistí a la cort de Lleida del 1273 Estigué en revolta contra el rei i l’infant Pere el 1274, però acabà sotmetent-se i obtenint el perdó Collaborà en la reducció de la revolta dels sarraïns valencians el 1276 Estigué al costat de Pere el Gran en lluita contra els francesos per l’agost del 1285, i formà part de la missió negociadora del tractat de Tarascó el 1291
Joan dels Òrguens
Música
Ministril d’instruments de tecla a la cort de Felip l’Ardit, duc de Borgonya, aproximadament entre el 1385 i el 1398.
Pel setembre del 1388, Joan I d’Aragó pregà al duc que li deixés aquest músic durant algun temps, petició que fou atesa gairebé de forma immediata En el salconduit que li entregà el monarca pel juny del 1389 per tal que pogués tornar a Borgonya, consta que es deia Jehan Visée El seu germà Gilbert, que, com ell, tocava l’orgue i l’escaquer, fou ministril del rei de França, del duc de Borgonya i, finalment, del rei Joan, al servei del qual estava el 1390 No s’ha de confondre Joan dels Òrguens amb Jehan l’orgueneur
Ludovico Antonio Muratori
Historiografia
Historiador italià.
Sacerdot, féu estudis filològics i fou cridat a dirigir la biblioteca dels Este 1700, sense que deixés la seva activitat pastoral Investigador, amb una metodologia precisa i rigorosa, publicà obres monumentals, com Rerum italicarum scriptores , en 24 volums 1723-38, Annali della storia d’Italia , en 12 volums 1744-49 i Antiquitates italicae medii aevi , en 6 volums 1738-43, Home de cultura enciclopèdica, també escriví altres tractats que es feien ressò de la problemàtica europea contemporània, estudià el camp de la literatura i de l’art i descobrí un manuscrit que contenia el…
Arbert de Castellvell
Història
Senyor de Castellvell ( Arbert III de Castellvell
) (1177-1205).
Era fill de Guillem V de Castellvell i de Balasqueta de Vilademuls Fruí d’un gran prestigi durant el regnat d’Alfons I i de Pere I de Catalunya-Aragó Combatiu, el rei en persona hagué d’intervenir vers 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d’Urgell Ponç de Cabrera, que ell tenia presoner Amant de les festes i de la poesia, Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions Estengué considerablement les seves possessions, principalment per Siurana de Prades En morir, de retorn de Terra Santa, l’heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana…
Joan Sans Alsina
Futbol
Futbolista.
A 15 anys debutà amb el primer equip del Club Futbol Calella aleshores Calella Sport Club En la temporada 1937-38 jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol i un cop acabada la Guerra Civil retornà al Calella Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1940-43 i el Futbol Club Barcelona 1943-48 Mig centre, amb el Barça disputà 103 partits i marcà un gol Guanyà dues Lligues 1945, 1948 i una Copa d’Or Argentina 1945 Una greu lesió provocà que deixés el Barça i fitxés pel Gimnàstic de Tarragona, que aleshores era a primera divisió Disputà dues campanyes amb l’equip tarragoní 1948-50, però…