Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Margaret Barbieri
Dansa i ball
Ballarina britànica d’origen sud-africà.
Començà a ballar amb el Royal Ballet el 1965 i des del 1970 en fou ballarina estrella Intèrpret exquisida de tot el repertori romàntic, ha demostrat també la seva capacitat i competència en el repertori modern
Berenguer Desplà
Música
Orguener català.
És un dels primers documentats a Catalunya Construí un orgue per a la catedral de Barcelona el 1317, data que preval sobre la del 1259, la qual, tal com ha demostrat J García Llovera, no és certa
Alfonso Fernández de Avellaneda
Literatura
Nom amb què signà l’autor d’una segona part del Quixot
, publicada a Tarragona el 1614.
Alguns crítics l’han suposat aragonès, i possiblement dominicà però res no ha estat demostrat El llibre continua el de Cervantes, però, en prescindir de la imatge de Dulcinea, despulla Don Quixot de tota motivació i el converteix en un ésser capriciós i arbitrari
Beatriz Enríquez de Arana
Història
Amistançada de Cristòfor Colom.
De família camperola, òrfena el 1471, visqué aleshores amb els seus parents a Còrdova, on conegué Colom 1487, del qual tingué un fill, Hernando Colón el seu matrimoni no ha estat demostrat, però l’almirall l’encomanà en el testament al seu fill legítim, Diego
Natalia Dicenta Herrera
Teatre
Actriu castellana, filla dels actors Daniel Dicenta i Lola Herrera.
Ha demostrat la seva versatilitat en muntatges com Las lágrimas amargas de Petra von Kant 1984, de Rainer Werner Fassbinder, Ay, Carmela , de Josep Sanchis Sinisterra, La zapatera prodigiosa 1994, de Federico García Lorca i Después de la lluvia 1996, versió castellana de l’obra de Sergi Belbel
John Turberville Needham
Biologia
Filosofia
Naturalista i filòsof anglès.
Defensà la teoria de la generació espontània, que pensava haver demostrat amb un experiment el 1740, el qual donà lloc a una llarga polèmica amb Spallanzani Comentà en New Microscopical Discoveries 1745 les seves recerques microscòpiques Autor d’una notable teoria sobre la formació del relleu terrestre i d’algunes obres filosòfiques
Johannes de Quadris
Música
Compositor actiu al Vèneto cap a mitjan segle XV.
Sovint s’havia parlat de dos compositors amb el mateix nom, però recentment s’ha demostrat que es tracta de la mateixa persona Escriví molta música religiosa, entre la qual destaca un cicle complet de lamentacions També se n’ha conservat un magníficat, un motet, un himne i algunes altres composicions litúrgiques El seu estil evolucionà des de la rigidesa de les formes gòtiques del nord fins a una música molt més simple i expressiva pròpia del Renaixement italià
Francesc Sarinyena i Vila-rasa
Pintura
Suposat pintor.
Hom li ha atribuït tradicionalment les portes del retaule d’Ulldecona Hom ha demostrat, però, que devia ésser el mateix Joan Sarinyena D’altra banda, del Francesc Sarinyena la partida de defunció del qual és coneguda, res no se'n sap com a pintor, tot i que no es descarta que fos parent de Joan i fins i tot que intervingués com a daurador o tallista en un retaule del convent de Santa Caterina de Siena, on treballà també Ribalta
George Andrew Olah
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà 1949 a la Universitat Tècnica de Budapest, i després d’ocupar diversos càrrecs universitaris 1949-54 fou director del centre per a la recerca química de l’Acadèmia de Ciències hongaresa 1954-56 El 1956 emigrà al Canadà, on treballà en diversos laboratoris i universitats 1957-65 Posteriorment 1965 anà als Estats Units, on fou professor a la University of Southern California 1977 Des del 1991 ocupà el càrrec de director de l’Hydrocarbon Research Institute El 1994 li fou concedit el premi Nobel de química per haver demostrat l’existència dels carbocations
Abū Bakr Muḥammad ibn Ṭufayl
Filosofia
Filòsof andalusí.
Fou metge del califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, fins que el succeí 1182 Averrois És conegut per la seva obra mèdica i per l’obra Ḥayy ibn Yaqẓan , traduïda al llatí 1671 com a Philosophus autodidactus , en la qual afirma la possibilitat de conèixer les veritats supremes amb la sola raó El protagonista, crescut sol en una illa deserta, és considerat precedent de l’Adrenio d' El criticón Hom ha demostrat que s’inspirà en un antic conte àrab, el qual devia haver estat conegut per Gracián