Resultats de la cerca

Competí pel Club de Mar del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, del qual fou president l’any 1936 Fou campió d’Espanya en vuit amb timoner 1927, 1928 i dos amb timoner 1931, sempre a la canya

Fou deixeble de Ramon Larruy, pioner de la boxa a Catalunya S’inicià al Barcelona Boxing Club Formà part de la secció esportiva del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Disputà diversos combats a l’inici de la dècada de 1920, sempre en la categoria de pes ploma

Iniciat en el tennis en la Secció d’Esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, el 1928 fou un dels fundadors del Club Tennis Barcino, de la junta directiva del qual fou membre en diversos períodes Impulsà i collaborà econòmicament en la construcció de les installacions del club 1952

Envià un delegat al tercer concili de Toledo 589 L’any 592 convocà i presidí un concili provincial a Saragossa per legalitzar la situació dels arrians convertits al catolicisme Féu el decret De fisco Barcinonensi referent a la recaptació de tributs als territoris dependents del bisbe també signaren aquest document els bisbats d’Ègara, Empúries i Girona

S’inicià als equips infantils del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, i completà la seva formació al Club Esportiu Laietà 1934-42, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1940 i guanyà la Copa d’Espanya 1942 Jugà dues temporades al RCD Espanyol de Barcelona 1942-44 i retornà al CE Laietà, on romangué fins la seva retirada el 1952 Fou internacional absolut amb la selecció espanyola en el primer partit que aquesta disputà després de la Guerra Civil, que tingué lloc a Tolosa contra França

Fou l’impulsor del Club de Tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria i fou secretari de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya També fou secretari del Comitè Olímpic Català, encarregat de presentar la candidatura Barcelona 1924 Fundà la Confederació Esportiva de Catalunya, de la qual també fou secretari També exercí aquest càrrec al Comitè Olímpic Espanyol, des de la seva fundació el 1924 El 1941 fou nomenat secretari general de la Delegación Nacional de Deportes de la FET y de las JONS Com a periodista escriví a les publicacions Tenis i La…

Fill i successor de Guillem de Saguàrdia Guillem III de Canet Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué estiu del 1343, al seu castell de Canet, un setge memorable contre Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d’aquest per a recuperar el regne de Mallorca Es reté i, exiliat a Girona, perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers A la seva mort, el seu cosí, l’intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa, l’heretà en el vescomtat

Ingressà a la Unió Catalanista i fou deixeble de Martí i Julià Ingressà al CADCI 1906 i collaborà a La Tralla , Renaixement  i Lluita Dirigí La Nació , setmanari dedicat als voluntaris catalans que lluitaren amb els aliats durant la Primera Guerra Mundial Nomenat vicepresident de la Federació de Dependents 1923, s’afilià a l’Esquerra Republicana i fou president del CADCI 1932-34 El 1945 participà en la reorganització clandestina de l’Esquerra Republicana i edità, a Barcelona, tretze números de la publicació mensual La Humanitat , que s’acabà per intervenció governativa Formà…

Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit…

Nebot de Joaquim Botet i Sisó Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol del 1936, i es mantingué fidel a la República El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat Pel juliol del 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya Acabà la guerra essent coronel…