Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
Jaume Bord i Milià
Arquitectura
Arquitecte.
És autor de la façana de la catedral de Múrcia començada en 1741-42 i acabada pels seus deixebles el 1754, d’estil derivat del rococó francès
Roger Barthe
Literatura
Escriptor i professor universitari occità, fill d’Emili Barthe.
Fou el promotor d’una Federació Internacional d’Acció Llatina que havia d’englobar els diversos pobles que parlen un llenguatge derivat del llatí El seu ideari és contingut a L’idée latine 1950-51És autor d’un Lexique français-occitan 1970 i Lexique occitan-français 1972
Joan Ripollés
Pintura
Nom amb què signa el pintor Joan Garcia i Ripollés.
Format a Castelló, residí nou anys a París Ha exposat individualment a Castelló, Barcelona, París i Madrid És artista exclusiu de The William Haber Art de Nova York i de la Galerie Drouand de París Hom ha considerat el seu lirisme com derivat de Marc Chagall
Pedro Fernández
Pintura
Pintor murcià actiu a Girona.
El 1519 contractà, juntament amb Antoni Norri, un retaule dedicat a santa Helena catedral de Girona, una de les obres més representatives de la pintura renaixentista catalana, acabada el 1521, que palesa un cert coneixement de l’art derivat de Leonardo El 1519 també contractà el retaule de Flaçà perdut, amb el pintor Gabriel Pou
Frits van den Berghe
Pintura
Pintor flamenc.
Artista intellectual, a Sint-Martens-Latem s’uní a Gustave de Smet 1904 i esdevingué el cap espiritual de la seva segona escola de Latem Durant l’estada a Holanda 1914 intensificà el seu expressionisme unit a un rigor constructiu derivat del cubisme A Gant 1925, el seu gust pels temes fantàstics i rars l’apropà al superrealisme
Joachim Jung
Biologia
Metge i naturalista alemany.
Estudià a Rostock i a Pàdua, on conegué Andrea Cesalpino Fou un dels primers defensors moderns de la teoria atòmica, destacà la importància de la disciplina matemàtica per al pensament i desenvolupà un mètode de classificació dels éssers vius, derivat del de Cesalpino, basat en l’existència de gèneres i espècies naturals que influí posteriorment en les concepcions de Linné
Segimon Ribó i Mir
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
John Jacob Abel
Bioquímica
Farmàcia
Farmacòleg i bioquímic nord-americà.
Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics Aïllà una substància, que anomenà epinefrina , que no era, però, l’hormona, sinó un derivat Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang Obtingué per primer cop cristalls d’insulina
George Wesley Bellows

Dempsey and Firpo, obra de George Wesley Bellows
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i litògraf nord-americà.
Fou el novè membre del Grup dels Vuit Ash Can School i n’esdevingué el més important Conreà un expressionisme realista i violent, derivat de les pintures negres de Goya i basat sovint en temes de boxa, antiga afecció seva Both members of this Club , 1909 Washington National Gallery of Art L’ Armory Show 1913 el feu evolucionar devers un estil de base geomètrica més líric i colorista
Juan Pantoja de la Cruz

Margarida d'Àustria (1605), per Juan Pantoja da la Cruz
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Pintura
Pintor castellà.
Deixeble d’A Sanxes-Coello, el substituí com a pintor de cambra del rei El seu estil, influït pel seu mestre, està dins la línia d’A Mor, encara que amb un excessiu virtuosisme en els detalls de joies i vestits Influí dins l’art de la cort de Felip IV J Carreño de Miranda, B González, Velázquez, etc Conreà també la pintura religiosa, dins el corrent manierista derivat de Navarrete i de Ticià