Resultats de la cerca

Fou campió de Catalunya 1967 i d’Espanya 1968 de 3000 m obstacles El 1968 també s’imposà en la mateixa prova dels altres dos Campionats espanyols, el militar i el d’Educación y Descanso Una vegada retirat, fou segon entrenador de futbol del Centre d’Esports Sabadell al llarg de quinze anys

Formada als equips Sección Femenina i Educación y Descanso de Girona, amb el qual jugà la Lliga estatal Fou designada millor esportista de Girona 1972 Des del 1988 és entrenadora i coordinadora del Club Esportiu Pare Coll Directiva de la Junta de la Representació Territorial de Girona des del 2001, fou considerada històrica del bàsquet català 2005

Desenvolupà la seva trajectòria esportiva a Barcelona, entre el 1922 i el 1938 Fou campió d’Espanya de pes lleuger entre el 1923 i el 1927, i campió d’Espanya de pes wèlter entre el 1934 i el 1936 Un cop retirat, fou durant un temps entrenador en els gimnasos de l’Obra Sindical de Educación y Descanso de Barcelona

S’inicià a l’equip del CC de Vilafranca, posteriorment Educación y Descanso, al començament de la dècada de 1940 A partir del 1951 ingressà a la Secció Esportiva del Casal, primer com a jugador, fins el 1958, i després com a entrenador en diverses categories El 1984 s’incorporà a l’equip Els Monjos Bàsquet Club, en què continuà exercint d’entrenador

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

Molt vinculat a la ciutat de Tarragona, on treballà i s’especialitzà en medicina esportiva Exercí diversos càrrecs vinculats al Movimiento durant els anys seixanta i primers dels setanta Fou vicepresident de la Junta Provincial de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes 1963 i delegat nacional d’Esports a Tarragona 1968 Presidí la Diputació de Tarragona 1967, i gestionà la Ciudad Residencial de Tarragona de Educación y Descanso 1967-71

Començà a boxejar el 1953 a la Sindical de Educación y Descanso del Frente de Juventudes de Reus, on s’havia traslladat amb la família, i a continuació al Boxing Club Reus Fou campió de Catalunya d’aficionats del pes mosca 1957 Passà al professionalisme el 1959 i es proclamà campió català del pes gall 1963, 1965 Acabà la carrera al Reus Deportiu, club on posteriorment fou el darrer president de la secció de boxa

Començà a jugar al Club Bàsquet Prat i passà després al GER la Seda d’Educación y Descanso L’any 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà en el segon equip El 1956 s’incorporà al Club Bàsquet Aismalibar de Montcada i Reixac, on romangué fins que el 1964 fitxà de nou pel FC Barcelona, amb el qual jugà tres temporades més Fou trenta-quatre vegades internacional absolut amb Espanya i medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1959

Fou un dels pioners del basquetbol, que s’inicià a la Unió Esportiva de Sants l’any 1926 i jugà posteriorment al Futbol Club Barcelona i a la Penya Coratge Entre el 1939 i el 1953 jugà al BIM i, posteriorment, al Montclar, a les competicions de l’obra social Educación y Descanso El 1949 rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació espanyola per ser el jugador més gran en actiu Posteriorment va rebre la medalla d’or i brillants de la mateixa federació

S’inicià en la pràctica del basquetbol i l’atletisme a partir del 1935 a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya L’any 1939, per les dificultats per a continuar practicant l’atletisme davant l’actitud del règim franquista, passà a dedicar-se al basquetbol i ingressà a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Participà en diversos enfrontaments entre Catalunya i Madrid amb la selecció catalana Amb el seu equip participà en les competicions d’Educación y Descanso, però amb la denominació de l’empresa Ezequiel Giró Al principi de la dècada dels cinquanta es retirà El 1996…