Resultats de la cerca

Deixà els estudis d’enginyer i després els d’arquitecte pels de pintura, a Llotja i a Roma, on acompanyà el seu germà petit, l’escultor Josep Llimona 1880-82 El 1882 ja participà en alguna exposició collectiva a Barcelona, i el 1884 publicà algun dibuix a L’Avenç El 1890 hom ja en destacava les pintures presentades a la Sala Parés L’any següent consolidà el seu nom de pintor naturalista, tot i que l’apologètic Crist venç —fruit de la seva recent conversió al catolicisme— fou durament criticat per Raimon Casellas Aquesta conversió el portà a encapçalar una escissió catòlica dins el naixent…

Fill del comte Roger II de Pallars vescomte Roger III de Coserans i de Cecília de Forcalquier El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l’altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibilla de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d’originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, allegant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV que…

Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d’anar a parar als descendents d’aquest i no als seus Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d’Aguja i fent donacions a Cuixà i la Grassa Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos fills coneguts,…

En produir-se la invasió musulmana de Mūsà ibn Nuṣayr, hi pactà i renegà el cristianisme Els seus descendents formaren la família Banū Qasī

Frederic I Barba-roja, del qual era conseller, li donà el ducat de Baviera, que havia arrabassat a Enric el Lleó 1180 Els seus descendents hi regnaren fins el 1918

El 1850 fundà un taller a Barcelona que assolí notable importància feu obres per a Isabel II i nombroses peces litúrgiques Continuà la casa el seu fill Antoni Oriol i Ballbé Barcelona 1867 — 1940 i després els descendents d’aquest

Conreà el teatre, com el drama Agnete 1893, però sobretot excellí en la novella de caràcter naturalista, com la sèrie Hellemyrsfolket ‘La gent d’Hellemyr’, integrada per Sjur Gabriel 1887, To venner ‘Dos amics’, 1888, SGMyre 1890 i Afkom ‘Els descendents’, 1898

Fou un aventurer musulmà d’origen afgà que entrà al servei del sobirà hindú Sinha Deva i que, sota el nom de Shams al-Dīn, es constituí amo del país L’entronització de Shāh Mūr Swatī i dels seus descendents significà la islamització del Caixmir

Fill del príncep Esteve i de Tommasina Morosini, de família veneciana, i nebot d’Andreu II succeí Ladislau IV Intentà d’oposar-se a la noblesa i defensà el regne contra les pretensions dels Habsburg i, també, dels Anjou, descendents de Maria, germana de Ladislau IV

Fundà la Revue de l’Art et de la curiosité 1869, on donà a conèixer Renoir i Pissarro Organitzà nombroses exposicions del grup dels impressionistes, una de les quals —definitiva per a la consagració del grup— a Nova York 1886, on el 1889 obrí una sucursal El negoci ha continuat amb els seus descendents