Resultats de la cerca

Home de vida bohèmia, és l’autor de l’himne basc i d’altres peces d’inspiració popular Els seus coneixements musicals eren força bàsics, si bé posseïa una bona veu, timbrada i agradable, que formà amb la cantant italiana C Duprez Fou desterrat després del 1839 i començà un periple per Europa Després d’una estada a Itàlia, anà a França, on es feu famós per les seves interpretacions de la Marsellesa El 1851 pogué tornar a Espanya, i dos anys més tard, en una vetllada al cafè San Luis de Madrid, improvisà el Gernikako arbola , que es feu popular ràpidament Considerat un element…

Fill de Francesc de Ribera i Fita, senyor de Florejacs, i de Maria d’Espuny i de Claramunt, senyora de la Torre de Claramunt i baronessa de Rivert, títols que heretà Austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona i diversos cops conseller de la ciutat El rei arxiduc Carles III li concedí el comtat de Claramunt 1708 Fou partidari de la resistència a Felip V, a la Junta de Braços del 1713 Confinat per les autoritats filipistes, acusat de reunir-se amb altres austriacistes, fou desterrat a Burgos Alliberat 1721, el 1725 li foren retornats els béns confiscats Hom li ha atribuït…

Membre del primer congrés nacional, redactà la constitució del 1823 Fou desterrat 1814-17 Escriví El chileno consolado en los presidios 1826 i Memoria política 1825

Fou cap superior polític de València i de Catalunya Significat com a liberal, fou desterrat a Maó per Ferran VII Fou diputat a les corts del 1820 per Mèxic

S'oposà al domini francès durant la Primera Guerra Mundial fou destituït i desterrat a l’illa de la Reunió juntament amb el seu pare, l’emperador Than-Taï 1916

Procedent del radicalisme zorrillista, passà al lerrouxisme, que encapçalà a Portbou, on residí En fou alcalde el 1905 i fou desterrat a Boltanya Aragó arran dels fets de juliol del 1909

Fou desterrat per Dacià i morí a l’exili Les seves relíquies foren traslladades a Saragossa l’any 1170 És copatró de la ciutat La seva festa se celebra el 29 de gener

Dirigent del partit dels Negres, fou desterrat el 1300 El 1301, tornat a Florència amb l’ajut del papa i de Carles de Valois, hi instaurà una dictadura Combatut per l’oligarquia mercantil, morí en un atemptat

Oposat a l’arianisme, fou sostingut per Atanasi i pels nicens però, acusat de sabellià, fou condemnat i desterrat Motivà la introducció en el símbol de la fe de l’incís “i el seu regnat no tindrà fi”

Fou designat papa per l’emperador Constanci, després que aquest hagué desterrat el papa Liberi, que s’oposava a la política arianitzant de l’emperador En normalitzar-se les relacions entre Constanci i Liberi, amb la tornada d’aquest, Fèlix dimití