Resultats de la cerca

Féu importants aportacions a la clínica i a la terapèutica diagnosi de la febre tifoide per la reacció d’aglutinació, vacunació contra la mateixa malaltia, diagnosi i tractament de nefritis, icterícies, micosis, etc

Collaborador de Pasteur, descobrí nombrosos microorganismes agents de malalties animals i, juntament amb Bernhard Bang, generalitzà l’ús de la tuberculina com a mitjà de diagnosi precoç de la tuberculosi dels bòvids

Professor a Leiden, exercí després a Viena, on contribuí al desenvolupament de la Wiener Medizinische Fakultät Fou metge de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Féu estudis d’anatomia, diagnosi, patologia, etc, i ideà el licor de Van Swieten

Fou director de l’Institut Pasteur i un dels iniciadors de la immunologia moderna Dels seus treballs cal destacar una tècnica de vaccinació anafilàctica i una reacció de desviació de complement per a la diagnosi de la tuberculosi És autor d' Anaphylaxie et antianaphylaxie 1917

Fou deixeble de Bichat i de Corvisart A De l’auscultation médiate 1819 proposa un nou mitjà de diagnosi, amb l’ajut d’un rudimentari estetoscopi de paper Fundà la medicina anatomicoclínica, que compara els símptomes de la malaltia amb les lesions que produeix a l’organisme

Fou famós al seu temps per l’habilitat en la diagnosi, pels seus estudis anatomicopatològics i per les seves operacions d’ossos És conegut sobretot per dues malalties que estudià i que avui porten el seu nom una osteïtis deformant i un tipus de carcinoma mamari

Ha establert les bases sistemàtiques de la ventriculografia cerebral i d’altres tècniques de diagnosi radiològica Ha aportat mètodes originals i molt valuosos a la neurocirurgia com l’extirpació de neuromes i de meningiomes i ha creat un procediment d’hipofisectomia per al tractament del càncer

Investigà l’aplicació de mètodes elèctrics per a establir la diagnosi i la terapèutica de les malalties musculars i nervioses És autor de L’électrisation localisée 1855, Mécanisme de la physiognomie humaine 1862 i Physiologie des mouvements 1867 el seu nom ha restat vinculat a nombroses síndromes neurològiques

Establert als EUA des del 1882, fou president del St Mark's Hospital i professor de cirurgia de la New York Post-Graduate Medical School Les seves aportacions més rellevants foren en el camp de la cirurgia abdominal i en el de les aplicacions de la radiologia a la diagnosi de les fractures

S'establí a Vic 1960 on fundà una oficina d’assessorament als ramaders Als anys seixanta impulsà la creació d’agrupacions ramaderes per a la cria intensiva de porcí i boví a Osona i el Berguedà Cap de la secció de Producció Animal de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1980-88, dirigeix explotacions ramaderes Publicà la primera descripció clínica de la grip porcina i collaborà en la primera diagnosi 1982 és autor de nombrosos treballs sobre producció i patologia porcines