Resultats de la cerca

Publicà la seva primera historieta als setze anys, però des del 1953 centrà la seva activitat en l’edició Aquest any fundà l’agència editorial Selecciones Ilustradas, que representava publicacions estrangeres a l’estat espanyol, per a les quals realitzava encàrrecs amb un equip de dibuixants propi a partir de guions prèviament assignats El 1956 deixà de dibuixar i a finals dels anys seixanta fou l’introductor de l’anomenat còmic d’autor per a adults El 1973 creà l’editorial Toutain-Editor, amb la qual dissenyà diverses publicacions de creació pròpia, especialment Creepy i 1984…

Dibuixà el millor “Tarzán” en historietes i influí moltes generacions de dibuixants amb les seves imatges dinàmiques, el barroquisme dels decorats i la sensualitat del traç L’any 1947, però, deixà de publicar per dedicar-se a l’ensenyament a la prestigiosa School of Visual Arts de Chicago, la qual fundà

Les illustracions que féu per a les Faules d’Isop, editades el 1848, li serviren per a entrar a la redacció de la revista Punch , per a la qual féu més de 2 500 dibuixos, la majoria de sàtira política, que l’acreditaren com un dels millors dibuixants humorístics del seu temps

Durant la guerra civil fou membre del Sindicat de Dibuixants Professionals i realitzà cartells propagandístics és autor del cèlebre I tú Què has fet per la victòria Després passà a Madrid i s’acredità com a illustrador Collaborà habitualment al diari ABC Durant un quant temps signà amb el seu segon cognom

Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana  El Be Negre  1967,  Cu-Cut  1967,  En Patufet  1968,  Papitu  1968,  L’Esquella de la Torratxa  1970,  Xut  1971,  Un segle d’humor català  1973,  El Be Negre i els seus homes  1977,  L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català  1978, En Patufet antologia  2003,  La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005  2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura 2011, en…

Deixeble de Llotja i de l’obrador familiar Participà a la primera exposició d’Els Quatre Gats 1897 Collaborà a “Luz”, “Hispania”, “Pèl i Ploma”, i fou l’autor de les illustracions del poema Boires Baixes , de Josep M Roviralta 1902 El 1900 s’establí de joier a Niça Els seus dibuixos, fruit d’un caràcter molt introvertit, es caracteritzen per un traç fi i nerviós Fou un dels dibuixants més originals del Modernisme català

El 1941 es traslladà als EUA Combatent en la Segona Guerra Mundial, utilitzà aquesta experiència dramàtica per a fer l’àlbum de dibuixos All in Line , que li donà la fama Collaborador assidu de moltes revistes, entre les quals Vogue , Harper's Bazaar , Flair i, especialment, The New Yorker , els seus dibuixos, entre cruels i fantàstics, l’aproximen al surrealisme Renovà la caricatura tradicional i influí en tota una generació de dibuixants

Es donà a conèixer a la postguerra amb collaboracions a “La Risa”, “Pocholo”, L’Infantil” i, principalment, “TBO” El seu concepte de la historieta i de l’humor encaixen plenament amb l’estil tradicional d’aquesta publicacio, com també els seus dibuixos estilitzats, dotats d’un bon sentit narratiu i de dinamisme Ha estat un dels enllaços entre els dibuixants de la generació de “TBO” i els més joves representants del gènere, amb els quals compartí darrerament les pàgines de “Cairo”

Havia pertangut al collegi d’adroguers de Barcelona Des del 1768 ocupà la fàbrica i el prat que foren de Melcior Guàrdia al carrer de Trentaclaus de Barcelona El 1772 fou un dels fabricants que constituïren la Companyia de Filats de Cotó en aquesta data posseïa 30 telers Les seves nòmines de personal han permès de conèixer el nom de molts dibuixants i gravadors que treballaren per a ell En el prat de la seva fàbrica tingué lloc el primer aixecament, a Barcelona 1784, d’un globus aerostàtic

Anà a Barcelona als catorze anys, on visqué de manera molt precària fent dibuixos pels cafès Els anys 1917-18 anà a París, on es convertí en militant anarquista i adoptà el pseudònim de Shum De retorn a Barcelona, esdevingué molt pròxim o en formà part dels escamots enfrontats a la policia i als sindicats lliures durant els anys del pistolerisme El maig del 1921 resultà greument ferit en explotar una bomba que manipulaven uns companys seus, i que li mutilà parcialment les mans Un cop recuperat, fou encausat per l’atemptat fallit contra el general Martínez Anido del mes d’abril Condemnat a…