Resultats de la cerca

Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons 1370 Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibilla, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però el 1396, el…

Introduí en el seu taller de Barcelona nous procediments de galvanoplàstia, zincografia, galvanotípia directa i un sistema de baixos relleus encunyats que anomenà fotoescultura

Influït per l’expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques

Féu importants estudis sobre capillaritat, projectils, perspectiva, oscillacions, logaritmes, fluids, etc La seva aportació més important és la cèlebre fórmula per al desenvolupament en sèrie de funcions mitjançant unes diferències finites, que anomenà increments i que exposà a l’obra Methodus incrementorum directa et inversa 1715

Advocat, el 1844 ingresà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848 Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató 1844, publicat després en La Abeja i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques

Fou l’introductor de l’obra dels clàssics, bàsicament a través de la seva traducció directa i anotada d' Investigaciones de la natura y causa de la riqueza de las naciones , d’ASmith, el 1794 Malgrat el seu pensament, no recomanà una política lliurecanvista per al cas espanyol, per al qual veia inevitable una certa protecció

Especialitzat en el camp de la psicofísica i professor a Harvard des del 1938, és autor de la teoria psicofísica que porta el seu nom, fundada en l’apreciació quantitativa directa de la intensitat de l’estimulació que permet d’establir escales de relació o subjectives , en oposició a les escales de la psicofísica de GTFechner

Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant amb collaboracions a periòdics Le Temps , Moniteur Universel , etc i l’assaig polític La Commune , 1871, etc com amb l’agitació i l’actuació directa Conreà també la narració Jean de l’Aiguille , 1869 i el drama històric amb Maurice de Saxe 1870, estrenat a la Comédie Française

Contribuí a l’estudi de les altes temperatures Introduí la bombeta d’incandescència a Europa i installà les primeres centrals generadores d’electricitat a Milà, Gènova, Venècia i Amsterdam Tot intentant de fer diamants per cristallització directa del carboni a elevada temperatura i forta pressió, obtingué el carborúndum Descobrí també un grafit que duu el seu nom i diversos lubrificants

Residí a Itàlia, i el 1884 s’establí a Berlín Exposà les seves teories escultòriques a Das Problem der Form ‘El problema de la forma’, 1893 Practicava la talla directa i el relleu De les seves obres, de tipus clàssic i de formes harmòniques, es destaquen Figura d’home 1884 Staatliche Museen, Berlín i la Font de Wittelsbach 1890-95, a Munic