Resultats de la cerca

Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 guanyà quatre medalles, dues d’or 100 m lliures i 200 m lliures i dues de bronze 50 m i relleus 4 × 200 m lliures Durant aquests jocs baté dos rècords del món els 100 m lliures, amb un temps de 4784 s, i els 200 m lliures, en què marcà un registre de 14535 min Van den Hoogenband s’havia donat a conèixer als campionats d’Europa del 1999, disputats a la ciutat turca d’Istanbul, en què guanyà sis medalles d’or Als campionats europeus del 2000, disputats a Hèlsinki, aconseguí tres medalles d’argent

Quedà tercer en el Campionat d’Espanya d’enduro 1998 i fou guanyador de la medalla d’or dels Sis Dies Internacionals d’Enduro per països disputats a Austràlia 1998

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona Formà part de l’equip que jugà el primer partit de polo a Barcelona Entre el 1901 i el 1904 actuà com a jutge en diversos encontres disputats a Barcelona

Especialitzat en la modalitat de salmònids, competí amb la Societat de Pescadors Esportius de Ponts El 2003 aconseguí la categoria d’alta competició i el bronze individual i l’or per seleccions als Campionats d’Espanya disputats al riu Jerte Assolí dues vegades l’or individual al Campionat d’Espanya 2007, 2009

Desenvolupà la seva carrera a l’Associació Granollers Esportiva Campió de Catalunya en totes les categories inferiors, també amb la selecció catalana, aconseguí diversos podis en els Campionats d’Espanya per equips A escala estatal, arribà als primers llocs del rànquing en categoria absoluta Internacionalment, s’imposà en diferents torneigs disputats a França Fou seleccionat per la selecció espanyola

Fill de Miquel, probablement fou ell, i no pas el pare, l’enviat per Jaume II com a ambaixador a Bugia, el 1316, i davant del rei d’Armènia, el 1319 Fou un dels capitans de l’estol amb què l’infant Alfons conquerí Sardenya, i pels seus serveis rebé la batllia de Càller 1334 i, entre altres, el lloc de Giba 1336, que li foren, però, disputats per l’expropietari, el comte de Donoratico

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1973-89 procedent del Cadis Jugà amb l’equip blaugrana com a defensa central en 549 partits, per la qual cosa és el jugador del club amb més partits disputats Guanyà la Lliga 1974, 1985, la Copa del Rei 1978, 1981, 1983, 1988, la Recopa 1979, 1982, 1989, la Supercopa d’Espanya 1983 i la Copa de la Lliga 1983, 1986 Internacional absolut en 32 partits, jugà la Copa del Món 1978

S’inicià als equips del Tàrrega, Espanya Industrial i Reus Deportiu, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on debutà en la primera divisió el 1945 Jugà al club blanc-i-blau com a davanter durant set temporades 1945-51, amb un total de 63 partits de Lliga disputats Després passà al Centre d’Esports Sabadell, on participà durant sis temporades 1951-57 en 170 partits a segona divisió, però endarrerí la seva posició al mig del camp

Sorgit del planter de l’Espanyol, jugà una temporada a l’equip B i debutà amb el primer equip al gener del 2000, en partit de Lliga Jugà onze temporades 2000-11 com a defensa lateral esquerre, amb 241 partits disputats L’estiu del 2011, acabà contracte i fitxà pel Girona FC Guanyà la Copa del Rei en dues ocasions 2000, 2006 i la Copa Catalunya 2010, i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Ha format part de la selecció catalana en tres ocasions

Cinturó negre tercer dan de taekwondo Competí en la categoria de -43 kg representant el Club Suba Lee i el Club Chois Castelldefels Guanyà la medalla de bronze als Campionats del Món sènior disputats a Barcelona 1987 També fou campiona d’Europa 1988 i assolí les medalles de plata 1986 i bronze 1990 en aquesta mateixa competició S’adjudicà la medalla d’or en la categoria de minimosca a la Copa d’Europa 1989 i fou campiona d’Espanya 1990 i de Catalunya 1988 en la mateixa categoria Formà part de la selecció espanyola