Resultats de la cerca

Fou membre actiu del grup que inicià l’Strong 1910, i jugà també amb el Figueres Sport en els seus inicis Destacà per la seva qualitat tècnica, la velocitat per a recuperar pilotes i un gran xut de llarga distància Jugà de mig centre i en posicions més avançades Formà part de l’època daurada de l’Strong, amb Roca, Bellsolà, Coll i Callicó El 1914 es desplaçà a Barcelona per estudiar medicina i s’incorporà al segon equip del FC Barcelona Aviat passà a formar part de la plantilla del primer equip, amb la qual guanyà el Campionat de Catalunya la temporada 1915-16 Al club blaugrana marcà un total…

Fou campiona de Catalunya de menors de disset anys 1991-92 El 1991 participà en el Mundial cadet que es va disputar a Bonn Aconseguí el Campionat d’Espanya individual de menors de disset 1992 i vint anys 1993 i per equips de menors de vint anys amb la Sala d’Armes Montjuïc 1993, 1995

Fou campió de Catalunya de menors de disset anys 2002 i vint anys 2004-05 També fou campió d’Espanya de menors de quinze 2000, disset 2002 i vint anys 2004 i obtingué el títol de campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïcen la categoria de menors de vint anys 2003 També participà en el Mundial júnior El 2010 fou campió d’Espanya absolut, i amb la selecció espanyola, aconseguí la desena posició per equips en el Cam-pionat d’Europa i participà en el Campionat del Món individual i per equips

Debutà en el primer equip de la Unió Esportiva Santboiana a disset anys i l’any següent jugà amb la selecció espanyola sub-19 Està considerat el millor jugador de la Santboiana de les dècades dels seixanta i els setanta i jugà preferentment com a tercera línia Vestí la samarreta de la selecció espanyola en disset ocasions Tot i rebre ofertes per a anar a jugar a França, preferí quedar-se a Sant Boi Ja retirat, entrenà totes les categories del club, i com a tècnic del primer equip aconseguí el títol de campió de Catalunya i d’Espanya També treballà per a la federació…

Escriví, a més, les novelles M'atež ‘La revolta’, 1923-25 i V semnadcatom godu ‘L’any disset’, 1925

És autor de la Cançó nova 1791, composició de disset estrofes que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià

Actuà a la catedral de Sevilla, probablement com a mestre de capella, des del 1507 Deixà disset villancets i també alguns motets, himnes, una missa i altres obres religioses polifòniques

Membre del Club Natació Barcelona, fou campiona d’Espanya de 100 m papallona 1965 i de relleus 4 × 100 m estils 1965, 1966 formant part de la selecció catalana Durant el període 1962-66 fou disset vegades internacional

Fou campió d’Espanya per equips en la categoria de menors de disset anys 2001 i vint anys 2003 com a membre del club Sala d’Armes de Montjuïc Participà amb la selecció espanyola en el Mundial júnior i cadet de Trapani Itàlia

Fou el continuador del Roman de la Rose , del qual escriví la segona part uns disset mil versos i donà a l’obra un caire molt diferent del de la primera part, de Guillaume de Lorris Traduí també obres d’Abelard i Boeci