Resultats de la cerca

Féu diverses excavacions des del 1929, la major part del material de les quals és al Museu d’Artà Collaborà amb la Fundació Bryant a les excavacions de Pollentia Alcúdia

Investigà especialment problemes relacionats amb la desintegració radioactiva i descobrí l’existència de la radiació còsmica El 1936 fou distingit, juntament amb K Anderson, amb el premi Nobel de física

Fou professor de radioastronomia a la Universitat de Cambridge El 1968 descobrí els quatre primers púlsars i el 1974 fou distingit, juntament amb M Ryle , amb el premi Nobel de física

Membre del Futbol Club Barcelona, fou campió de Catalunya de 5000 m 1929 i recordista espanyol de 3000 m obstacles 1930 Internacional una vegada amb la selecció espanyola, fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

El 1915 fou nomenat director de l’oficina de pesos i de mesures de Sèvres Féu estudis sobre el termòmetre de mercuri, que codificà, i descobrí els aliatges invar i elinvar El 1920 fou distingit amb el premi Nobel de física

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitresestigué tretze temporades a primera divisió 1974-87 Dirigí al voltant de 120 partits en la màxima categoria En retirar-se, al juliol del 1987, fou distingit amb la insígnia d’argent de la Federació Catalana de Futbol

Fou un dels fundadors del Club de Tennis Tarragona Guanyà el campionat provincial el 1929 Fou distingit per la Federació Catalana de Tennis Practicà altres esports com el tennis de taula, el frontó, l’hoquei sobre herba, la natació i la vela

Fou professor a l’École de Médicine de París i a la Faculté des Sciences de Marsella 1854 Membre de l’Académie Française des Sciences 1863, fou distingit per aquesta amb els premis Jecker 1869 i Lacaze 1875 Inventà, amb Silbermann, el calorímetre que porta el seu nom

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Fou distingit a salons de Barcelona, Madrid i Berlín Formà part —presentat per Eduard Aunós— de l’orsià Tercer Salón de los Once de Madrid 1945 Fou un dels conreadors més coneguts de la natura morta acadèmica, durant els anys trenta i quaranta

Havent-se distingit a la batalla de Crécy 1346, fou fet cavaller per Eduard III d’Anglaterra Després de l’acord de Brétigny 1360 passà, al càrrec d’un cos de mercenaris, al servei de Pisa contra Florència, després al servei dels Visconti, del papa Gregori XI i finalment de Florència