Resultats de la cerca

Cursà estudis de Pantomima amb Pawel Rouba 1979 i es llicencià en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1980 Posteriorment estudià seguint el mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo 1981 i 83 La seva versatilitat l’ha portat a actuar indistintament al teatre, el cinema i la televisió En teatre ha interpretat Glups 1983, de Dagoll Dagom , L’Amant 1997, de Harold Pinter, per la interpretació de la qual rebé el premi Margarida Xirgu Las presidentas 1998, de W Schwab, Bernadeta-xoc 1999, d’A Platel i A Sierens, Hurracán 2000, d’E Nolla, Cartas de amor a Stalin 2001, de J Mayorga Les…

Graduada el 1976 en biologia i psicologia pel Virginia Polytechnic Institute and State University, es doctorà el 1980 en fisiologia pel Medical College of Virginia, on ha dut a terme recerca, com també a la universitat de Californa Davis Des del 1988 és professora de psicologia a la universitat de Boulder Colorado Ha identificat un agent de dolor d’origen no neuronal en les glia o cèllules glials, les quals tenen un paper destacat en el dolor patològic i en el causat en cas de nervis danyats, i d’aquesta manera ha explicat per què en alguns tipus de dolor…

Doctor en psicologia per la McGill University 1954 Les seves primeres recerques es basaren en l’estudi de la síndrome del membre fantasma en pacients que sentien dolor en membres amputats Juntament amb el neurofisiòleg britànic Patrick Wall, l’any 1965 formulà la teoria de la porta d’entrada gate-control theory , que postula que el sistema nerviós té mecanismes propis de modulació i que no és possible d’explicar totes les seves reaccions segons el sistema estímul-resposta Amb algunes correccions, la porta d’entrada és el paradigma actual de la fisiologia del dolor L’any 1990 Melzack proposà…

Formada a Torí i a París, es dedicà a l’environament, que tractà sempre amb una forta càrrega crítica Fou també capdavantera en el body art 1968 Realitzava accions a partir de la reflexió de la materialitat del cos L’any 1970 es ferí per primera vegada, tot utilitzant el recurs del dolor com una forma de trasbalsar les normes socials i la indiferència Així provocava la reacció del públic i qüestionava el comportament de l’individu Les seves accions tenien un llarg procés de preparació, amb esquemes, dibuixos i texts articulats a l’entorn de la noció de la ferida com a signe, i…

Doctor en teologia, fou beneficiat de l’església parroquial de Maó El 1652 publicà Rosari de Maria Santíssima dividit en tres parts, de goig, dolor i glòria

Vida i obra És autor d’un lai de temàtica amorosa que comença amb el vers Ohiu de mi quanta dolor Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Home inquiet, de gran sensibilitat, es féu un nom amb Gedichte ‘Poesies’, 1832 i Neuere Gedichte ‘Noves poesies’, 1838 Tot i la seva follia, fou el poeta del dolor Savonarola 1836, Die Albigenser ‘Els albigesos’, 1842, cant a la llibertat religiosa i política, i Waldlieder ‘Cançons de bosc’

Professora a la Universitat de Kuwait És autora d' Asiqat al-Layl ‘L’amant de la nit’, 1949, de Ḫams aǵānī li-l-alam ‘Cinc cants pel dolor’, 1957 i d’un assaig sobre poesia contemporània Fou una capdavantera important en la utilització del vers lliure en la literatura àrab

Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i també en la…

En el seu llibre Sobre els déus negà l’existència d’aquests i la mateixa noció de divinitat Considerà l’alegria produïda per la saviesa i entesa com un estat durador el bé més gran, i la tristesa engendrada per la follia el mal més gran Declarà que el plaer i el dolor són indiferents i que l’home és ciutadà del món