Resultats de la cerca

Les seves primeres obres palesen influències naturalistes i neoromàntiques Situa els personatges éssers primitius, dominats per les forces de la natura en les regions del sud-oest de Flandes, emprant les variants lingüístiques del neerlandès parlat en la regió flamenca occidental Entre les seves obres cal destacar Dodendans ‘Dansa de la mort’, 1901, De Vlaschaard ‘Camp de lli’, 1907, Werkmensen ‘Obrers’, 1926, De teleurgang van de Waterhoek ‘La ruïna del Waterhoek’, 1927, etc

A vint anys s’establí a París, on aprengué escultura i pintura, i després tornà al seu país 1935-36, on pintà unes vistes en què es revela el seu geometrisme líric Els anys 1940-47 residí al Brasil, i després tornà a París, on prosseguí la seva obra, construïda a base de plans ratllats i dominats per tonalitats pàllides, que palesen una gran complexitat de formes i una gran sensibilitat La seva obra és cabdal dins l’art abstracte, fou guardonada amb els principals premis internacionals de pintura

Format en un ambient tradicional, el 1922 començà a treballar conjuntament amb altres pintors dominats per l’expressionisme germànic L’any 1925 s’establí a París i entre el 1932 i el 1936 residí a Mallorca, d’on se n'hagué d’anar per causa de la guerra del 1936 Durant la Segona Guerra Mundial deixà de pintar, i un cop acabada, reprengué l’activitat estimulat pel grup COBRA, del qual és considerat un predecessor La seva obra, que ha influït directament o indirecta molts artistes actuals, eliminà progressivament els elements naturalistes així com qualsevol rigidesa geomètrica

D’origen camperol, s’incorporà al PCUS cap al 1931 i esdevingué funcionari del partit a nivell local i regional del 1948 al 1956 fou cap de propaganda a la República de Moldàvia, on conegué Leonid Iljič Brežnev Sota la protecció d’aquest es traslladà a Moscou i, el 1971, entrà al comitè central Esdevingut, el 1982, secretari del comitè central responsable de la ideologia i delfí de Brežnev, hagué d’esperar que s’escolés el breu mandat de Jurij Andropov abans d’arribar febrer del 1984 a secretari general del PCUS, president del soviet suprem i màxim mandatari de l’URSS Els seus tretze mesos…

Els seus poemes, que recorden l’expressió dels salms de l’Antic Testament, representaren una novetat en la literatura hongaresa La seva visió poètica és objectiva, lliure de mòbils personals i de contingut pessimista Publicà els reculls Változnod nem lehet ‘No t'és permès de canviar’, 1913 i Az elmúlás kórusa ‘El cor del decés’, 1921 La seva prosa i els seus drames són igualment dominats pel reconeixement tràgic de la impossibilitat que l’home es realitzi plenament i, en conjunt, la seva obra es caracteritza per la vivacitat i la historicitat, la recerca de la bellesa, la…

Conegut com Comecocos , debutà l’any 1980 pilotant una Yamaha TZ 250 en diverses curses i pujades El 1982 quedà segon en el Trofeu Sènior 250 i el 1983 alternà diverses categories, sempre amb l’equip Yamaha Guanyà el Campionat d’Espanya de 250 cc 1984, 1987 i 500 cc 1986 Guanyà dues vegades les 24 Hores de Montjuïc 1984, 1985 i fou campió d’Espanya de resistència 1984 L’any 1988 aconseguí la primera victòria en un Gran Premi del Mundial de motociclisme a Portugal, en categoria 250 cc, i fou subcampió del món L’any 1990 passà a pilotar a 500 cc i fou el millor pilot europeu en uns anys …

Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts, Bachelard…

Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules  Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs…

Membre d’una família de tradició intellectual, estudià a Eton i a Oxford i el 1915 es graduà en anglès Conreà el periodisme i la poesia, residí a Itàlia 1923-30 i, des del 1937, a Califòrnia Es féu famós amb novelles que satiritzaven els ambients intellectuals anglesos, com Crome Yellow 1921 i Those Barren Leaves 1925 i, sobretot, Point Counter Point 1928, més ambiciosa i complexa, i en el qual la sàtira va cedint lloc a preocupacions més filosòfiques, que palesen una desconfiança en l’optimisme a ultrança del racionalisme i el cientifisme Aquesta crítica culminarà en la novella Brave New…

La seva família es traslladà a la República Federal d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial Graduat a la Universitat de Munic 1972, fou professor a les universitats de Münster 1979-81 i Bamberg 1981-92 Aquest any s’incorporà a l’institut de sociologia de la Universitat de Munic, on exercí fins a la jubilació i del qual fou director Fou també professor a la London School of Economics i encapçalà organitzacions dedicades a la recerca i al debat polític i social Figura destacada de les ciències socials i del pensament polític a Europa, la seva principal aportació és el concepte de "…