Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Aleix de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1645-76), de nom Aleksej Mikhajlovič Romanov.
Fill de Miquel I, primer tsar de la família Romanov Decretà el codi de Sobor 1649, que donava forma jurídica al sistema de servatge i donava així satisfacció als propietaris rurals En donà també als comerciants amb l’abolició dels privilegis dels estrangers i amb l’estatut duaner del 1653, que suprimia les barreres duaneres locals Arran de la guerra contra Polònia 1652-67, Aleix annexà Smolensk i tota la Ucraïna oriental amb Kíev a Rússia, però la desgraciada guerra contra Suècia 1656-58 no li permeté d’aconseguir un accés a la Bàltica A l’Àsia, l’imperi arribà fins…
Francesc Brangulí i Royo
Disseny i arts gràfiques
Gravador en coure, acer i boix.
Des del 1865 gravà dibuixos d’Eusebi Planas per illustrar revistes i novelles Sobresortí per la matisació d’ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes
Fidel Aguilar i Marco
Escultura
Escultor.
De formació autodidàctica, treballà a Barcelona i retornà aviat a Girona, obligat per la seva mala salut És autor d’estatuetes de fusta, pedra, guix i, sobretot, de terra cuita, a la qual donava una pàtina com de bronze oxidat
Miquel Boix i Moliner
Metge.
Fou catedràtic de medicina a la Universitat d’Alcalá, fundador de l’Academia de Sevilla i metge honorari de cambra de Felip V Publicà dos tractats mèdics, Hippocrates defendido 1711 i Hippocrates aclarado 1716, objecte de diverses controvèrsies per la nova orientació que donava a la cirurgia
James Prichard
Antropologia
Metge i antropòleg anglès.
Fou un defensor del concepte de degeneració, amb el qual donava una explicació fatalista de les conductes antisocials Explicà molt abans que Lombroso, en un extens tractat Researches into the Physical History of Mankind , 1813, les diferències físiques i mentals entre les races per influència del medi geogràfic
Adolf Fargnoli i Janetta
Arts decoratives
Ebenista i orfebre.
Residí a Girona Efectuà un extens repertori d’arquetes per a joiells, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls Exposà repetidament a Barcelona, a diversos llocs de Catalunya, a Madrid, a París i a Buenos Aires
Manuel Saurí i Crespí
Literatura catalana
Escriptor.
Editor del periòdic liberal El Barcelonés , escriví, juntament amb Josep Matas, Guías de forasteros de Barcelona 1843 i Guía General de Barcelona 1849, en les quals donava una informació de la Barcelona del seu temps El seu fill Manuel Saurí i Marsal 1837-1924 és autor de diverses obres cinegètiques La caza de la perdiz con escopeta 1877, Grandes cacerías 1894, El cazador estratégico 1905 i Algo de caza mayor 1910
Pere de Cardona i Enríquez
Història
Governador general del Principat de Catalunya des del 1509.
Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Tingué la baronia d’Assuévar Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona i de Requesens 1543-93, i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona i d’Erill , fins l’any 1602
August Hermann Francke
Música
Teòleg i pedagog alemany.
Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista,…
Lluís Revest i Corzo
Història
Erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal 1929 i cronista municipal 1944-63 Collaborà a Heraldo de Castellón , Arte y Letra , Mediterráneo i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 1930, Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos 1947 i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana 1957 Fou professor de català 1910-12 i autor de l’estudi La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on declarava la catalanitat de l’idioma i donava…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina