Resultats de la cerca

Nascut Lance Edward Gunderson, el 1974 la seva mare li canvià el cognom peI del seu segon marit Inicià la carrera esportista en el triatló, del qual fou campió als EUA el 1989 i el 1990 en la modalitat de menys de vint anys, però poc després passà al ciclisme l 1991 fou campió amateur dels EUA i el 1992 participà en els Jocs Olímpics de Barcelona, i ja com a professional, entre d’altres, participà al Campionat de Zuric, on aconseguí una segona posició El 1993 guanyà el mundial de ciclisme Establert durant vuit mesos l’any a Europa, guanyà curses com la Fletxa Valona o la Clàssica de Sant…

Doctor especialitzat en l’estudi i anàlisi de drogues i fàrmacs en fluids biològics, biomarcadors, detecció d’abús de drogues i control de dopatge, així com en la farmacocinètica i el metabolisme dels medicaments Des del 1991 és membre de la Comissió Mèdica del Comitè Olímpic Internacional, en la qual fou secretari de la Subcomissió de Bioquímica i Dopatge 1995-2003 Forma part de diversos comitès de l’Agència Mundial Antidopatge, de les Comissions Antidopatge de Catalunya i Espanya i d’algunes federacions internacionals Des del 1985 és el responsable del Laboratori…

Protagonitzà l’escàndol de dopatge més gran, l’any 1988, als Jocs Olímpics de Seül després de guanyar la medalla d’or i batre el rècord del món 9,79 segons en els 100 m llisos al seu rival Carl Lewis 9,92 segons, hagué de retornar la medalla i fou desposseït del rècord Després d’una llarga sanció tornà a competir als Jocs de Barcelona, sense èxit

Es formà en el servei del Dr Josep M Vilarrubias a l’Institut Universitari Dexeus 1987-92 El 1995 fou fundador i soci de l’Institut de Medicina de l’Esport del Centre Mèdic Teknon IMESPORT És membre del servei mèdic de la FIFA 1993, de la Federació Espanyola de Futbol 1998 i de la UEFA 2007 per a assumptes de dopatge Des del 2004 és metge del Marfil Santa Coloma de futbol sala i, des del 2014, cap dels serveix mèdics de la Unió Esportiva Sant Andreu Fou president de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport 2011-16

Arrelat a Sant Joan Despí, com a amateur guanyà una etapa de la Volta de l’Avenir 1971 i fou segon a la Volta a Navarra i la prova francesa Ruban Granitier Breton, ambdues el 1972 Competí als Jocs Olímpics de Munic 1972, però fou desqualificat per dopatge després d’obtenir la medalla de bronze Competí com a professional amb l’equip Kas-Kaskol 1973-75, amb el qual guanyà una etapa de la Volta a Catalunya i una altra a la Vuelta a Andalusia 1974 El 1975 es classificà tercer als Campionats d’Espanya de fons

Professional des del 1982 fins el 1993, que es retirà, formà part successivament dels equips Renault 1982-85, Système U 1985-89, Castorama 1990-91 i Gatorade 1992-93 i obtingué un total de 76 victòries Destacat corredor per la combinació de talent natural i tenacitat, del seu palmarès sobresurten dues Voltes Ciclistes a França 1983 i 1984, una Volta Ciclista a Itàlia 1984, el Campionat de França en carretera 1984, dues curses Milà-San Remo 1988-89 i una Flèche Wallonne 1986 El 1987 i 1989 fou sancionat per dopatge, el segon dels quals reconegué, tot i que es declarà contrari als…

Especialista en cirurgia ortopèdica, participà com a regatista en les proves de la classe finn de vela dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968, Munic del 1972 i Mont-real del 1976, i es proclamà campió del món en una ocasió També practicà el rugbi, i formà part deu vegades de la selecció nacional belga El 1989 fou elegit president del Comitè Olímpic belga Membre del COI des del 1991, posteriorment fou president de la Comissió Mèdica de la Federació Internacional de Vela El 1998 s’incorporà al comitè executiu del COI Responsable de la Comissió de Coordinació dels Jocs de Sydney 2000 i dels Jocs d…

Membre del Club d’Esquí de Fons Urgellet-Cerdanya i de la Unió Excursionista Urgellenca Ha estat dues vegades campiona d’Espanya d’esquí de fons 2009 i 2011, disciplina en què també ha participat en la Copa del Món des del 2004, i fou subcampiona d’Europa 2009 i medalla de plata en la Copa Alpina 2011, i participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006, Vancouver 2010 i Sotxi 2014 En esquí de muntanya guanyà la Copa d’Espanya de cronoescalada 2012 i 2015 i el Campionat del Món de cronoescalada 2015 En la disciplina de curses de muntanya fou quatre vegades guanyadora de la Copa del Món de…

Es formà a l’escola de marxa de Viladecans i fou membre del Club Natació Barcelona Guanyà la prova de 5 km marxa del Campionat d’Europa júnior 1985, títol aconseguit ex aequo amb Reyes Sobrino També en categoria júnior fou subcampiona d’Europa 1987 i campiona del món 1988 En categoria absoluta, guanyà dos Campionats d’Espanya de 10 km marxa en ruta 1984, 1986 i tres de Catalunya 1991, 1992, 1993 Aconseguí dos títols estatals de 5 km marxa en pista 1984, 1986 i un de 3 000 m en pista coberta 1988, i diversos rècords en l’àmbit català i estatal Guanyà la prova de 10 km marxa del Campionat d’…

Migfondista, s’inicià al Cornellà Atlètic, on fou plusmarquista estatal i europeu de categories inferiors en diverses distàncies entre els 800 i els 3000 m Guanyà el Campionat d’Espanya júnior de 1500 m llisos 1994, 1995 i de cros 1994, 1995 També guanyà la medalla d’or en els 1 500 m del Campionat d’Europa júnior 1993, 1995 i sub-23 1997 Entrenat per Gregorio Rojo al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, en categoria absoluta aconseguí sis títols de campió d’Espanya dels 1500 m, quatre a l’aire lliure 1997, 1998, 2004, 2009 i dos en pista coberta 1997, 2001, i un dels 3000 m 2005 en pista…