Resultats de la cerca

Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una composició…

Argenter d’ofici, féu teatre amateur i més tard es féu professional 1864 Debutà amb la companyia d’Andreu Cazurro obtingué un gran èxit amb L’esquella de la torratxa , de FSoler, i assolí una popularitat mítica amb l’estrena de La dida 1872, del mateix autor També es destacà amb obres com Joan Blancas , de FUbach, L’Eloi i La filla del mar , de Guimerà, Els vells , d’IIglésias, etc Es casà 1864 amb l’actriu Rosalia Engràcia i Oriol Barcelona 1845 — Terrassa 1922, popular intèrpret d’obres de FSoler, amb la qual actuà sovint Els darrers anys de la seva vida tingué problemes de visió i cardíacs…

Les seves poesies foren publicades a París el 1874, entre les quals destaquen Nocturno a Rosario i Ante un cadáver Se suïcidà

Escriví tragèdies i renovà el drama satíric En resten fragments d’un drama, Aetlio , i d’un altre de satíric, Dafnis o Litierses

Autor pessimista i malenconiós, els seus personatges viuen en un estat conscient d’impotència i de tragèdia Es destaquen Een Zwerver verliefd ‘Un rodamon enamorat’, 1904, Der liefde bloesems ‘Flors d’amor’, 1921 i la trilogia Een Hollands drama, De rijke man, De Grauwe vogels ‘Un drama holandès’, ‘L’home ric’, ‘Els ocells terrosos’, 1935-37

Visqué malalta a Londres, on publicà A Drama of Exil ‘Un drama de l’exili’, 1845 i fugí a Itàlia amb Robert Browning, amb el qual es casà La seva poesia combina el lirisme romàntic amb l’erudició sovint abstracta Es destacà, sobretot, per la sinceritat personal dels Sonnets from the Portuguese ‘Sonets del portuguès’, 1847 i com a narradora amb un gran sentit de la ironia en la novella en vers Aurora Leigh 1847

Els anys cinquanta fou dels primers que s’ocuparen de les contradiccions internes de la societat hongaresa contemporània, que representà amb força elemental en el seu drama Oszlopos Simeon ‘Simeó Estilita’, 1960 Cal esmentar-ne també la novella curta A gváva ‘La covarda’, 1961 i el drama Elvevszett paradicsom ‘El paradís perdut’, 1961 Com a guionista excellí en el film Körhinta ‘Carrousel’, 1955 de ZFábri Malgrat la seva mort prematura deixà una de les contribucions de més consistència a la prosa hongaresa de la postguerra

Abandonà la medicina per la producció dramàtica, fou redactor de la Revista Española i residí a Cuba i a Mèxic El 1865 ingressà a l’Academia Española L’èxit del seu drama El trovador 1836 marcà una fita en el desenvolupament del drama romàntic castellà i donà tema a l’òpera de Verdi 1853, però no tingué continuïtat en obres successives El paje, 1837 El rey monje , 1837 Simón Bocanegra , 1843 etc Venganza catalana 1864 i Juan Lorenzo 1865 superen defectes de les anteriors i assoleixen nous èxits També escriví poesies satíriques i líriques i narracions llegendàries en…

Estudià a Berlín, on freqüentà els cercles literaris del naturalisme Juntament amb AHolz publicà les narracions Papa Hamlet 1889 i Neue Gleise ‘Noves vies’, 1892 i el drama Die Familie Selicke 1890, on dugueren a la pràctica una concepció pròpia del naturalisme El drama Meister Oelze 1892, biografia d’un assassí, és considerada la seva obra individual més important Posteriorment en les proses poètiques In Dingsda 1892 i Frühling ‘Primavera’, 1896 adoptà un to més líric, i en les novelles, entre les quals es destaquen Der Prinz ‘El príncep’, 1908, Amb toten Punkt ‘En…

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més representatius…