Resultats de la cerca

La seva obra representa la manifestació del moviment surrealista a la Gran Bretanya La seva producció, dedicada també al disseny de teixits i a la ceràmica, és fruit d’una imaginació exuberant i fantàstica Interpretació d’un objecte trobat Regne vegetal 1935, L’eclipsi del gira-sol British Council, Londres 1945

Participà en la Segona Guerra Mundial, i les seves primeres narracions reflecteixen vivències d’aquesta contesa Als anys cinquanta, la seva oposició als postulats del realisme socialista l’enfrontà amb el règim soviètic De la seva producció, bàsicament narrativa i que tracta el vessant conflictiu de temes socials, cal esmentar Padenje Ivana Čuprova ‘La caiguda d’Ivan Čuprov’, 1954, Nenest'e ‘La tempesta’, 1954, Učaby ‘Fang’, 1956 i Zatmenje luny ‘L’eclipsi de lluna’, 1976

Llicenciat en medicina 1847, fou catedràtic de química 1847-81 i rector de la Universitat de València 1874-81, càrrec des del qual reformà el Museu d’Història Natural i el Jardí Botànic, aconseguí la construcció d’una nova facultat de medicina i l’acabament del claustre de la Universitat Literària Estudià l’eclipsi de Sol del 1860 Introduí al País Valencià el procediment fotogràfic de Daguerre abans del 1840 i contribuí a la creació de l’Institut Mèdic Valencià 1841

El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru” Membre honorari del PEN-Club des del 1931, el 1944 s’exilià a Suècia El 1917 publicà Sonetid ‘Sonets’, primer recull de poemes, de to melangiós i intimista Posteriorment, amb Haal varjust ‘Veus de l’ombra’, 1927, Kiri sudamelt ‘Una pedra treta del cor’, 1935 i Onnevarjutus ‘Eclipsi de la sort’, 1929 evolucionà cap a l’expressionisme i manifestà preocupacions d’ordre filosòfic i existencial, i una amarga reflexió sobre el destí del seu país

Autor dels poemaris Història circular 1985, Jardins d’Al Balaqí 1997 i De les llacunes ermes 2007 Amb El vast desert 1991 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona el 1990 També és poeta objectual i ha publicat, amb Benet Rossel, Balo in maschara 1999 Els vels de l’eclipsi , estrenat a la Fira de Tàrrega l’any 1986, és un muntatge teatral a partir de poemes de Jaume Pont Fou director de la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt

El 1944 fundà el grup teatral La Culissa, i el 1951 el grup de teatre de cabaret La Panaglia La seva obra evolucionà des d’un neorealisme, present en peces com ara La famiglia Rubar 1941, Chispar Rentsch 1946, al drama històric, com Il pövel cumanda ‘El poble dominat’, 1950 La seva obra cabdal és, això no obstant, La s-chürdum dal sulai ‘L’eclipsi del sol’, 1953, exponent de la lluita contra tota mena d’autoritarisme El 1980 foren publicades les seves obres completes Ouvras dramaticas És també autor de les novelles La jürada ‘La palissada’, 1980 i Il giat cotschen ‘El gat roig’, 1980

Fou ministre de cultura popular del 1949 al 1965 L’obra més coneguda és L’eclipsi , composta en tres volums Desillusions, Dubtes i Persecucions , que giren entorn dels problemes plantejats per la revolució a la societat xinesa, des d’una perspectiva revolucionària Altres novelles Roses salvatges 1929, L’arc de sant Martí 1930, Mitjanit 1933 i Relacions poligonals 1936 Durant molts anys fou director de la revista Zhongguo Wenxue  ‘literatura xinesa’, publicada també en anglès i francès Perdé tots els seus càrrecs amb la Revolució Cultural, però, rehabilitat el 1977, fou nomenat membre de l’…

Es llicencià en dret i es doctorà en ciències exactes Fou secretari de l’ajuntament de València més tard passà a Madrid, on treballà a l’observatori astronòmic de la ciutat i fou professor d’astronomia física de la universitat Es distingí en l’observació de l’eclipsi de sol del 1900, sobre el qual publicà dues Memorias El seu germà, Ignasi Tarazona i Blanch Sedaví 1859 — València 1924, també astrònom, fou responsable de l’estació meteorològica de la Universitat de València i el 1898 guanyà la càtedra de cosmografia i física de la Universitat de Barcelona, on promogué la fundació d’un…

Graduat per l’Escola d’Arts de la Interpretació de Praga, s’integrà en el corrent del “nou cinema txec” amb Křik ‘El primer crit’, 1963 Derivà després vers el gènere fantàstic amb Valerie a týden divů ‘Valèria o la setmana de les meravelles’, 1969 i, posteriorment, vers un realisme crític i humà, sovint emprant actors no professionals Causa králik ‘El cas del conill’, 1979 Més tard dirigí Útěky domů ‘Escapar de casa’, 1981, Néuplné zatmění ‘Eclipsi incomplert’, 1982, Katapult ‘Catalulta’, 1983, Prodloužený čas ‘Temps perllongat’, 1984, Lev s bílou hřívou ‘Lleó amb una crinera blanca’, 1986, A…

Estudià a Estrasburg i Munic L’any 1896 entrà com a assistent a l’observatori Kuffner Viena fou professor a Munic 1899-1901 i Göttingen 1901-09 i després director de l’observatori astrofísic de Potsdam Estudià els problemes de la fotometria estellar, tant visual com fotogràfica Suggerí la possibilitat que la geometria de l’espai no fos euclidiana i estudià el problema de l’orientació de la cua dels cometes El 1905 observà a Algèria un eclipsi total de Sol, i estudià el fenomen anomenat flash spectrum Publicà un treball sobre la transferència d’energia a la superfície solar S'interessà per l’…