Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, es formà al seminari de política econòmica dirigit per Fabià Estapé , i fou influït per Joan Sardà  i per les seves estades a la London School of Economics i al Servei d’Estudis del Banco de España a Madrid En la seva carrera acadèmica fou successivament professor ajudant de Josep Lluís Sureda 1957-59 i Fabià Estapé 1959-63 a la Universitat de Barcelona , professor contractat d’economia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona 1964-66, professor associat de teoria econòmica a la Universidad…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, es doctorà a la de Bolonya, on rebé el mestratge de Luigi Einaudi Milità a la Dreta Regional Valenciana i a FET y de las JONS Aviat s’interessà per l’escola d’economia escandinava Wicksell, Lindahl, Ohlin i pel keynesianisme Teoría general del multiplicador , 1944 Dedicat a la docència, fou professor i catedràtic 1942 de la Universitat de València d’economia política i finances públiques i promotor de la facultat de ciències econòmiques, socials i polítiques de Madrid 1944, de la qual fou nomenat catedràtic de teoria econòmica 1945 i degà…

Després de la mort de Stalin treballà per la revitalització dels estudis econòmics i defensà la integritat científica Utilitzà el mètode matemàtic en la seva anàlisi econòmica A partir del 1962 participà en el debat sobre problemes de la gestió econòmica socialista i es pronuncià a favor d’una major autonomia per a les empreses És autor de nombroses obres, entre les quals sobresurten L’ús de les matemàtiques en la investigació econòmica 1959 i El valor i els preus en l’economia socialista 1961

Passà a Bèlgica, on fundà la Societat Econòmica Belga Escriví Situazione economica del Belgio 1843, Scritti morali ed economici 1870 i traduí les obres de John Stuart Mill i de Nassau William Senior

D’estudiant anà a residir a Madrid Fou catedràtic de teoria econòmica a la Universitat de Madrid, i ha publicat Lecciones de teoría económica 1968 És considerat un dels introductors de l’econometria a la península Ibèrica

Fou fill de John Neville Keynes 1852 — 1949, professor de Cambridge, conegut com a autor de The Scope and Method of Political Economy 1891, un dels millors tractats de metodologia econòmica Educat a Eton i al King's College de Cambridge, en acabar els estudis d’economia 1905 entrà en l’administració India Office, l’experiència en la qual es reflecteix en la seva primera obra, Indian Currency and Finance 1913, on estudia sistemàticament els problemes del patró or de canvis, igual que la segona, The Economic Consequences of the Peace 1919, en què demostra les conseqüències negatives que podia…

Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les…

Establí una fàbrica de torns de filar la seda del sistema Vaucanson La fàbrica fou continuada per Combe i Companyia, que el 1821 en millorà les installacions A mitjan s XIX l’adquirí Trenor i Companyia, que, a la darreria del segle, la transformà en fàbrica de filats de jute i confecció de sacs

Es doctorà en ciències exactes per la Universitat de Barcelona 1873, on fou professor numerari 1889-1905 abans d’ocupar la càtedra de cosmografia a la Universitat de Saragossa 1911-24 Soci fundador de la Societat Econòmica Gracienca d’Amics del País 1882, fou també membre numerari de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1897

Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna