Resultats de la cerca

Fou el romàntic més important del seu país Cal destacar la seva obra lírica, aplegada en dos volums Ecos de Choromí 1844 i Obras poéticas 1851 Les seves Poesías completas foren editades a Xile, el 1887

Segurament fou un calvinista refugiat Compongué alguns arranjaments de salms a cinc veus Són escrits que utilitzen com a cantus firmus melodies pròpies dels calvinistes de Ginebra També escriví diverses cançons franceses Algunes de les seves obres foren recollides i editades en una antologia l’any 1597

Estudià a Salamanca i se n'anà a Amèrica en haver-ne tornat fou professor de teologia a Còrdova i a Osuna La seva notorietat li vingué pels sermons, a partir del Sermón fúnebre dedicat a Felip II 1598 Una gran part de les seves obres teològiques foren editades a Barcelona

És autor de la Istoria del Regno di Napoli 1581 primera història seriosa del període 1250-1486, escrita, a partir del 1527, a instigació de Sannazzaro, des d’una posició contrària a la dinastia catalana, i d’unes Rime , en italià editades el 1709, de caràcter epigramàtic i conceptuós Freqüentà l’Academia Pontaniana

Les illustracions que féu per a les Faules d’Isop, editades el 1848, li serviren per a entrar a la redacció de la revista Punch , per a la qual féu més de 2 500 dibuixos, la majoria de sàtira política, que l’acreditaren com un dels millors dibuixants humorístics del seu temps

Vida i obra Visqué en temps d’Alfons el Magnànim Possible traductor de les Antiquitats judaiques de Flavi Josep, editades a Barcelona el 1482, i que van precedides per una introducció històrica basada en sant Jeroni Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Les seves Memorias del reinado de los Reyes Católicos editades el 1856 i el 1962 són la crònica contemporània més completa que existeix del regnat, la qual arriba fins l’any 1513 Utilitza Hernando del Pulgar, fonts legals, el Talmud , etc, però, sobretot, fonts orals i directes, com els papers de Cristòfor Colom, de qui fou amic personal

Diputat a les corts de Cadis, defensà la llibertat del seu país i l’abolició de la mita Escriví poesies de tipus neoclàssic, però també impregnades d’un cert Romanticisme, de les quals cal destacar La victoria de Junín, Canto a Bolívar 1825 i Al general Flores, vencedor de Miñarica 1835 El 1947 foren editades les seves Poesías Completas

Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina

Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella 1417 Teòleg papal al concili de Basilea 1432 i mestre del Palau Pontifici 1435, fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió