Resultats de la cerca

Descobridor dels elements transurànics neptuni Np i plutoni Pu i inventor del sincrociclotró, contribuí decisivament a les investigacions sobre energia nuclear Obtingué el premi Nobel de química l’any 1951, juntament amb el seu collaborador Glenn T Seaborg

Fou l’atleta més destacat en la prova de 400 m tanques, imbatut durant deu anys 1977-87 i en 122 curses consecutives Guanyà la medalla d’or als jocs olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984, la de bronze a Seül 1988 i fou campió del món a Hèlsinki 1983 i a Roma 1987 El seu rècord del món fou vigent fins el 1992, quan en els Jocs Olímpics de Barcelona fou superat pel nord-americà K Young

Nasqué en el si d’una família de músics i es formà al Conservatori de Música de Basilea amb Hans Huber Després s’installà a Berlín per a estudiar amb el pianista Martin Krause al Sternsches Konservatorium El 1930 fou cridat a substituir A Schnabel com a professor a la Hochschule für Musik berlinesa D’altra banda, atret per la direcció orquestral, dirigí el Musikverein de Lübeck 1926-28 i el Bachverein de Munic 1928-32 abans de fundar la pròpia orquestra de cambra a Berlín Amb aquesta formació recuperà bona part del repertori del segle XVIII i fou un dels primers que dirigí i alhora tocà la…

La seva màxima obra, History of the Theories of Production and Distribution from 1776 to 1848 1893, és una anàlisi crítica de les concepcions clàssiques Fou professor a la London School of Economics Publicà també A Review of Economic Theory 1929, History of Local Rates in England 1896, etc

Desenvolupà una obra d’estil típicament oficial i amb un caire monumentalista, especialment la seva producció colonial El 1911 s’associà a Herbert Baker per a la urbanització de Nova Delhi, projecte racional inspirat en Washington i que contrasta amb les grans masses i la grandiloqüència del palau del virrei 1913, actual Rashatrapati Bhavan Projectà també el pavelló del seu país a l’Exposició Universal de París del 1900 i l’ambaixada britànica a Washington 1927

Format a la Royal Academy 1814, hi fou associat a vint-i-quatre anys i acadèmic el 1831 Especialitzat en pintura d’animals, els conferia una certa expressivitat humana, la qual cosa li valgué una gran popularitat i la preferència i amistat de la reina Victòria, que l’ennoblí el 1850 Dissenyà el grup de lleons esculpit 1858 a la base del monument a Nelson a la Trafalgar Square de Londres

Fou professor a Berna, Würzburg, Praga, Zuric i Chicago Formulà clarament una concepció etiopatològica de la medicina en la seva obra Allgemeine Pathologie 1887-89, on presentà les malalties infeccioses com el resultat d’una lluita entre dos éssers vius el microbi i la cèllula Féu treballs sobre les infeccions traumàtiques, la pancreatitis hemorràgica, la producció experimental de la tuberculosi d’origen boví, la inoculació de la sífilis als antropoides, etc Descobridor del bacil de la diftèria, ha estat considerat un dels fundadors de la bacteriologia mèdica, juntament amb Pasteur i Koch

Demostrà que les nebuloses espirals eren objectes exteriors a la Galàxia i de forma, dimensions i estructura semblants a les d’ella El 1926 proposà una classificació de les galàxies, encara emprada actualment Juntament amb Milton L Humason, estudià les velocitats de les galàxies llei de Hubble

A vuit anys ingressà al Conservatori de Nova York, on fou deixeble d’A Dvorák Entre els anys 1899 i 1909 tocà a l’orquestra del Metropolitan, i el 1911 formà la seva pròpia banda, esdevinguda cèlebre a partir del 1918 i considerada modèlica pel rigor i la professionalitat dels músics integrants Recuperà molta música per a banda que havia estat arraconada o que havia caigut en l’oblit Dirigí l’estrena a Amèrica de la Grande symphonie funèbre et triomphale , opus 15, de Berlioz 1947 Compongué un centenar de peces per a banda i fundà l’American Bandmaster’s Association El seu fill Richard Franko…

De pare i mare físics, emigrà els anys trenta a Austràlia amb la seva família per a fugir de la persecució als jueus Graduat 1946 en física per la Universitat de Sydney, amplià estudis a Birmingham Gran Bretanya amb Rudolf Peierls i Martin Schwarzschild , i obtingué el doctorat el 1948 Posteriorment anà a la Universitat de Cornell EUA, on el 1957 fou nomenat professor i on exercí la recerca i la docència fins a la jubilació 1997 Desenvolupà les principals aportacions conjuntament amb Hans Albrecht Bethe en els anomenat ‘procés de Salpeter’, i ''equació de Bethe-Salpeter’, amb els quals…