Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Egea
Boxa
Boxejador.
Fou campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1953 i de pes lleuger 1955 Formà part de la selecció catalana de boxa que guanyà el combinat francès al Palau Municipal d’Esports de Barcelona el 1955 i aconseguí la medalla d’or als Jocs Mediterranis celebrats a Barcelona el mateix any
Ignacio Egea Muñoz
Altres esports de pilota o bola
Jugador de petanca.
Ha jugat amb el Club de Petanca Sant Damià – Cooperativa del Peix, del Prat de Llobregat, i amb el Club Petanca Casablanca Ha estat campió de Catalunya de dobles 2004 i ha format part de la selecció catalana
José Egea Gómez
Futbol
Futbolista.
Extrem esquerre conegut amb el sobrenom de Rateta per la seva habilitat i rapidesa Fou jugador durant quatre temporades 1949-53 del Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual disputà 80 partits de Lliga a primera divisió i anotà 37 gols, 15 d’aquests en la campanya 1951-52 En deixar l’Espanyol actuà amb el Centre d’Esports Sabadell 1953-54, club en el qual ja havia jugat la temporada 1942-43 L’any 1950 disputà dos partits amb la selecció catalana
José Corrales Egea
Literatura
Escriptor en castellà.
Collaborador de la revista Insula Escriví Hombres de acero 1935, Por la orilla del tiempo 1954, El haz y el envés primera edició en francès el 1960, document sobre la vida política i social de l’Estat espanyol entre el 1945 i el 1954, i Semana de pasión 1976, del mateix to
Josep Maria Sánchez Egea
Vela
Regatista i directiu de vela.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos Campionats d’Espanya i de Catalunya durant les dècades de 1960 i 1970 També guanyà regates internacionals com la Copa De Gaulle Aconseguí els seus millors èxits en les classes snipe i vaurien Com a dirigent, fou vicepresident del RCMB, secretari de la Federació Espanyola de Vela i president de l’Associació Nacional de Propietaris de Vauriens, que fundà l’any 1962 També fundà i presidí el Collegi de Jutges i Jurats de Regata de Catalunya Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995
Joan Egea i Fernández
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1981 i catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1991, fou degà de la facultat de dret entre el 1994 i el 2000 És especialista en dret civil català i ha participat com a expert del departament de justícia en les principals reformes legislatives en matèria de dret de família aprovades pel Parlament de Catalunya durant els anys noranta, entre les quals el codi de família És autor de desenes de publicacions en la seva especialitat, entre les quals destaquen els Comentaris al Codi de Família, a la Llei d’Unions Estables de…
Jaime López de Egea Morera
Atletisme
Atleta.
Competí pel Club Natació Barcelona, amb l’equip del qual establí el rècord català dels 4 × 1500 m 1981 Fou campió de Catalunya de 800 m 1973, 1975 i d’Espanya de 1500 m 1977 i 5000 m 1987 En pista coberta també es proclamà campió estatal dels 3000 m 1985, 1986 Fou vint vegades internacional amb la selecció espanyola, i disputà quatre Campionats d’Europa en pista coberta 1983-86 El 2012 gestionava una escola de promoció d’atletisme a Santa Coloma de Gramenet que porta el seu nom
Dimítrios I
Cristianisme
Nom eclesiàstic de Dimítrios Papadòpulos, arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic de l’Església ortodoxa (1972).
Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc
Sitalces
Història
Rei de la Tràcia Odrísia (440-424 aC).
Fill de Teres Estengué el seu regne des del Danubi fins a l’Egea i, per l’E, fins al Pontus Euxinus Aliat amb els atenesos 431 aC, inicià una inútil expedició contra Macedònia per tal d’eixamplar el seu territori i assegurar la Calcídica per a Atenes 429 aC
Jordi I de Grècia

Jordi I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1863-1913).
Fill de Cristià de Dinamarca, fou elegit rei, a instàncies de França, Anglaterra i Rússia, per l’assemblea nacional, després de la destitució d’Otó I Atorgà al país una constitució democràtica 1864 i adquirí l’Epir, Creta, una part de Macedònia i moltes de les illes de l’Egea Morí assassinat, i fou succeït pel seu fill Constantí I