Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Biagio Rossetti
Arquitectura
Arquitecte italià.
Treballà preferentment a Ferrara, on projectà el Palazzo dei Diamanti 1492, la seva obra cabdal, construí les esglésies de Santa Maria in Vado 1494-96 i de San Francesco 1494-1515, i traçà l’eixamplament de la ciutat anomenat addizione erculea 1498, Biblioteca Estense, Mòdena, exemple modèlic d’anàlisi de la realitat urbana, on es conjuminen les exigències del present amb la salvaguarda del passat històric
Lluís IX de França
Història
Rei de França (1226-70).
Fill de Lluís VIII i de Blanca de Castella El seu regnat començà sota la regència de la seva mare, que el 1229 signà amb el comte Ramon VII de Tolosa el tractat de París, pel qual pactaren l’eixamplament territorial de França i l’extermini dels heretges albigesos del Llenguadoc La creació d’una monarquia nacional forta i la defensa de la fe catòlica foren les finalitats més importants de la seva política El seu prestigi personal, basat en una reputació d’home savi, equànime i sant, fou un instrument no gens menyspreable per al seu programa El reforçament del poder reial es basà…
Eduard Bernstein
Filosofia
Política
Polític i pensador alemany, iniciador del revisionisme marxista.
De pares jueus, treballà en un banc mentre collaborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875 En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society , així com amb Karl Kautsky, amb el qual collaborà en la confecció del programa d’Erfurt La sèrie d’articles Probleme des…
Napoleó I
© Corel Professional Photos
Història
Música
General, primer Cònsul (1799-1804) i emperador dels francesos (1804-15), de nom Napoleó Bonaparte.
Fill d’un notable cors collaboracionista amb els francesos, estudià a França des del 1779 L’enyorança de la seva terra el feu decantar cap a posicions ideològiques independentistes i antifranceses El 1785 fou designat lloctinent segon d’un regiment d’artilleria i, de guarnició en guarnició, madurà el seu pensament i les seves ambicions Amb la Revolució, fou lloctinent coronel de la guàrdia nacional a Còrsega, i el 1793, després que l’illa hagué trencat les relacions amb la Convenció, passà a França amb tota la seva família Es declarà jacobí i començà una brillant carrera militar Toló 1793,…
,