Resultats de la cerca

Fou elegit senador 1936 i nomenat magistrat del tribunal suprem 1939 Es féu càrrec del govern de Veracruz 1936-39 i dirigí la campanya electoral d’Ávila Camacho, que el nomenà secretari de governació 1940-45 Fou elegit president 1946 després d’una campanya electoral basada en una certa independència respecte al Partido Revolucionario Institucional PRI El seu ministeri fou qualificat de “tècnic” obres públiques, educació, colonització agrària, etc en foren els trets fonamentals El 1952 el succeí Adolfo Ruiz Cortines, i posteriorment fou president del Consejo Nacional…

Metallúrgic, durant la Segona Guerra Mundial treballà a Alemanya El 1947 s’afilià al partit comunista, del qual fou secretari general d’ençà del 1972 Bé que inicialment s’acostà a l’eurocomunisme, tornà a la seva posició prosoviètica tradicional arran de la invasió de l’Afganistan 1979 Del 1973 al 1996 fou diputat a l’Assemblea Nacional Impulsà la coalició electoral amb el PSF, vencedora en les eleccions del 1981, i que donà als comunistes algunes carteres ministerials fins a la ruptura amb els socialistes el 1984 Reticent davant les mesures de liberalització de MGorbačov a l’…

Membre protestant del parlament de Dublín 1775, reclamà l’autonomia irlandesa El 1782 aconseguí que les decisions del parlament irlandès no fossin sotmeses al de Londres, però no aconseguí la reforma electoral

Advocat Organitzà 1919 la delegació wafd per a demanar la fi del protectorat britànic egipci, i fundà el partit nacionalista del mateix nom Wafd Deportat a les Seychelles 1921-23, el 1924, amb el triomf electoral del seu partit, fou elegit primer ministre

Creat cardenal 1440 pel seu oncle Eugeni IV, un cop papa no respectà la capitulació electoral favorable al conciliarisme Encoratjà les arts gràfiques, malgrat l’oposició que trobà entre els cercles humanistes romans, els quals blasmava de paganitzants Hom li deu la disciplina del jubileu

El 1977 es graduà a l’Academia Militar das Agulhas Negras Dins l’exèrcit, arribà al grau de capità El 1986 encapçalà una protesta contra els baixos sous dels oficials Tot i ser castigat, aquesta acció li valgué una notable popularitat Dos anys després passà a la reserva, i fou elegit regidor de Rio de Janeiro pel Partit Democratacristià Diputat federal el 1990, hi fou reelegit en les sis convocatòries següents 1995, 1999, 2003, 2007 i 2011 Canvià diverses vegades l’afiliació política el 1993 passà al Partit Progressista i, posteriorment, al successor d’aquest, el Partit Progressista Brasiler…

De família molt humil, els anys 1968-71 serví a l’exèrcit i el 1975 es llicencià en dret El 1977 fou nomenat jutge Destacat lluitador pels drets humans especialment en la defensa dels acusats de ser adeptes del comunisme i opositor de Chun Doo-hwan , el 1988 s’alià amb Kim Young-sam i fou elegit diputat, però el 1990 trencà amb aquest arran de l’aliança de Kim amb l’oficialista Partit de la Llibertat i la Justícia, que posteriorment donà la presidència a Roh Tae-woo Tot i que el 1992, continuà la lluita en favor dels drets humans i la democratització de la República de Corea Recolzat per Kim…

Sota el nom de Serral , es feu popular amb les seves gloses, sovint en forma de codolada, algunes de les quals divulgades a través de la impremta, de temes de la vida quotidiana, paràfrasis evangèliques com El fill pròdig i sàtires polítiques, com les dedicades a blasmar el caciquisme electoral

Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…

Coronat en morir el seu pare Meiji-tennō , a la seva mort rebé el nom imperial de Taishō ‘gran rectitud’ El seu regnat fou marcat pel desenvolupament econòmic, la reforma electoral 1918 i la participació del Japó en la Primera Guerra Mundial, al costat dels aliats, amb un augment considerable del seu prestigi mundial Greument malalt, el 1921 deixà la regència al seu fill Showa-tennō