Resultats de la cerca

De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària Obres Empirjomonizm 1904-06 i Tektologija 1913-15

Fou nomenat cardenal el 1965 Sabé unir una gran elevació espiritual fou comentador fervent de sant Joan de la Creu i el rigor d’un pensament estrictament tomista Hom retroba l’afinitat amb Jacques Maritain a Connaissance et inconnaissance de Dieu 1943 i en la revista “Nova et vetera” que dirigí des del 1928 fins a la seva mort Durant el primer període de la seva vida féu atenció a les relacions entre catòlics i protestants, després denuncià les accions antisemites dels nazis en dues obres vigoroses darrerament es dedicà a l’elaboració d’un monumental tractat sobre l’Església que…

Monjo benedictí de Clervaux Luxemburg des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall 7 volums publicats entre el 1957 i el 1977 A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge 1957 desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions científiques, l’…

Es graduà l’any 1941, després d’iniciar els estudis d’enginyeria i de treballar com a aviador Representà l’Argentina en els congressos internacionals d’arquitectura moderna i dirigí les obres de la casa que Le Corbusier dissenyà per al Dr Currutchet a La Plata La seva breu obra, de gran potència icònica, i molt diversa pel que fa als temes afrontats, fou inscrita sempre en el context argentí mostrant una gran sensibilitat pel seu entorn Els títols de les seves obres mostren sempre relació amb el vol i l’elevació Construí tan sols un edifici, la Casa sobre el Rierol 1943-45 Els…

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i també a Roma, Sicília i París, ciutat on es doctorà en teologia i on impartí classes a la universitat El 1574 tornà a la Península Ibèrica i visqué la resta de la seva vida a la casa dels jesuïtes a Toledo Els seus escrits sobre música es troben en De rege et regis institutione i en el Tratado contra los juegos públicos , obra originàriament publicada a Colònia el 1609 amb el títol De spectaculis En la primera d’aquestes obres parla del paper de la música en l’educació dels membres de la família reial, a la qual assigna una funció d’…

Intentà de completar l’obra de Kant amb una gnoseologia de les ciències de l’esperit i una crítica de la raó històrica separà radicalment, per llur contingut, les ciències de l’esperit i les ciències de la natura, i instaurà el mètode de l’autognòsia Selbstbesinnung , segons el qual són determinades les condicions de la consciència que permeten, amb una validesa universal, l’elevació de l’esperit a un nivell d’autonomia Negà tant el coneixement metafísic com el naturalisme i, cercant de superar un relativisme historicista, s’orientà cap a una filosofia de la vida La seva obra…

Estudiós de matemàtiques i física, publicà l' Essai sur le calcul intégral 1765, que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772 Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda 1774-76 Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg La seva hipòtesi sobre les decisions collectives,…

Vida La principal informació sobre les seves activitats prové d’una biografia oficial, elaborada amb motiu de la seva elevació als altars Pel que sembla, la seva infantesa va transcórrer a Dirraqui, localitat que abandonà per anar a estudiar a l’escola imperial de Constantinoble Aviat assolí fama a la cort per la seva magnífica veu, la qual cosa el convertí en músic favorit de l’emperador de Bizanci Quan era al punt culminant de la seva carrera, abandonà la cort i es traslladà a viure fins a la fi dels seus dies al monestir de Gran Laura, al peu del mont Athos, probablement…

Als catorze anys es traslladà amb la seva família a Barcelona i feu estudis al Conservatori Municipal, on, entre d’altres, tingué com a mestre Josep Maria Vallvé, organista de santa Anna El 1906 ingressà a la Schola Orfeònica de Barcelona, de la qual fou sotsdirector Compongué nombroses peces corals per a aquesta formació, entre les quals Trista fi 1906, la sardana L’Hereu de l’Empordà 1907 la fuga a quatre veus Alleluia 1908, el poema simfònic Tornada a la pàtria 1909, amb text d’Apelles Mestres, i estrenada al Liceu el 1914, i la Missa a Sant Esteve estrenada el 1911 en ocasió del Congrés…

Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…