Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Encarnació Granados Aguilera
Atletisme
Marxadora.
Competí pel GEiEG Es proclamà campiona d’Espanya de 3000 m en pista coberta 1992, 1994, 10000 m en pista 1993, 1994, 1995, 2000 i 10 km en ruta 1992, 1994, 1995, 1997, i campiona de Catalunya dels 10 km marxa 1996-99, 2002 Establí els rècords estatals de 3000 m obstacles 1999 i 10000 m en ruta 1993 i pista 2000 Disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000, en els dos primers prengué part en la prova dels 10 km marxa i en els darrers, en la dels 20 km També diputà dos Campionats del Món 1993, 1995, en el primer dels quals assolí una medalla de bronze en els 10 km…
Encarnació Adsuar Soldevilla
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Campiona d’Espanya en categoria juvenil 1983, el mateix any participà en el Campionat del Món i aconseguí la tercera posició al Memorial Blume de Barcelona El 1984 formà part de l’equip suplent de la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Los Angeles
Encarnació Sanahuja i Yll
Historiografia
Prehistoriadora i arqueòloga.
Les seves investigacions es focalitzaren en les relacions de gènere a la prehistòria, concretament, en el període de l’edat del bronze A aquest tema consagrà treballs com Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria 2002 i La cotidianidad en la prehistoria la vida y su sostenimiento 2007 Concebé els projectes arqueològics a Son Fornés i Son Ferragut Mallorca Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, on des del 1987 impartia l’assignatura d’arqueologia de les dones Militant activa del moviment feminista, prengué part en la fundació i direcció del Partit Feminista i donà suportat al…
Maria Encarnació Roca i Trias
Història del dret
Jurista.
Llicenciada 1966 i doctorada en dret per la Universitat de Barcelona , des del 1979 és catedràtica de dret civil en aquesta mateixa universitat i fins el 1998 hi dirigí la càtedra de dret civil català Duran i Bas N'ha estat, a més, vicerectora i secretària general 1986-93 L’any 1995 ingressà com a membre numerari a l' Institut d'Estudis Catalans Ha estat professora visitant en diverses universitats, entre les quals cal esmentar el Wolfson College d’Oxford 1995 i 1998 i ha participat com a ponent en nombroses conferències jurídiques internacionals Des del 1996 és directora de la Revista…
Muhammad ibn Ismā’il Darazī
Cristianisme
Predicador turc.
Fou un dels fundadors de la secta dels drusos Predicà, influït pel persa Hamza, l’encarnació de Déu en el califa fatimí al-Hākim Obtingué particular èxit a la regió de Bāniyās, a Síria
Filoxen de Mabbūg
Literatura
Cristianisme
Teòleg monofisita i clàssic de la literatura siríaca.
Entre les seves obres es destaquen els sermons sobre la vida cristiana i els escrits sobre l’Encarnació Es conserva també part de la seva correspondència Bisbe de Mabbūg Hieràpolis, a Síria 485, fou exiliat per l’emperador Justí I Els jacobites el veneren com a sant
Tulsīdās
Literatura
Poeta indi.
La seva obra, en hindi, Rāmcaritmānas ‘El llac de la gesta de Rāma’, inspirat en el Rāmāyaṇa , expressa la devoció fervent a Rāma, considerat eclècticament com l’encarnació perfecta de la divinitat Contribuí a implantar aquest culte al nord de l’Índia Hom li atribueix altres obres centrades en aquest culte
Lodewijk Alimbroot
Pintura
Pintor flamenc; documentat a València des del 1439, on fou l’introductor de l’estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau.
Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat —el tríptic de l' Encarnació Museo del Prado, Madrid i el Calvari de l’antiga collecció Bauzà Madrid— es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa Del seu fill Jordi Alimbroot documentat des del 1463 fins al 1474, també pintor, no resta cap obra d’atribució segura
Josep Mir i Llussà
Música
Compositor.
Entrà en religió i fou mestre de capella del convent de monges de l’Encarnació, de Madrid Fou l’encarregat de la censura de la Llave de la modulación 1761, del pare Antoni Soler, que redactà amb elogis i fou publicada juntament amb l’obra La seva producció, de caràcter religiós, és conservada al monestir d’El Escorial Comprèn, entre altres obres, motets, villancicos , un Magnificat i unes Completes 1759
Simó el Mag
Cristianisme
Personatge del cristianisme primitiu.
Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines