Resultats de la cerca

Cosí de Yūsuf ibn Tašfīn, collaborà eficaçment en la formació i la consolidació de l’imperi almoràvit submissió dels berbers de Salé, 1073 Tremissèn, 1075, etc Mort el Cid, assetjà València 1101, i, després de derrotar Alfons VI de Castella —que hi acudí en socors de Ximena— a Cullera, s’emparà de la ciutat 1102, el govern de la qual fou encomanat a ‘Abd Allāh ibn Fātima

Collaborà en els periòdics republicans La Libertad i El Federal 1868 Alguns dels seus poemes foren publicats en llibres collectius com Tabal i donçaina Actor professional, és autor de l’obra dramàtica Bandera republicana i de peces còmiques com Ja ve Cucala 1873, La tea de la discòrdia 1873, Un empleo encomanat 1876, El mestre de fer colloquis 1875 i Perles del cor 1881, escrita en collaboració amb Francesc Bellido , entre d’altres

Fill d’un pagès de Prada Dissenyà el nou altar major de la catedral d’Elna amb un baldaquí clàssic 1723-24, inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat El 1738 féu un retaule —desaparegut— per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l’altar major rococó de Toluges Fill seu fou Josep Navarre Perpinyà 1718 — , documentat fins el 1771, autor, entre altres obres, de l’altar major de l’església d’Argelers 1754, del de Nefiac 1756, obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà 1757

Fou secretari reial des d’abans del 1343 i el primer que ocupà el càrrec —de nova creació— de protonotari reial 1354-64 Intervingué en la redacció de les Ordinacions sobre el regiment dels oficials de la cort, del 1344, que era, bàsicament, una versió, mot per mot, del text llatí de les Leges Palatinae del regne de Mallorca, feta sense cap preocupació estilística Més tard, tanmateix, per raó del seu nou càrrec de protonotari, hagué de tenir cura del bon estil i de la redacció dels documents dimanants de la cúria reial era el primer pas en la formació d’un estil cancelleresc de prosa catalana…

Fill de Sanç I i de Toda Fins el 931 estigué sota la tutela del seu oncle Ximeno Garcés, i després sota la de la seva mare, que el casà amb la comtessa d’Aragó, Andregot Galindes, amb la qual cosa vinculà a Navarra el comtat aragonès, que fou encomanat al comte Fortuny Ximenes Les tropes d’'Abd al-Raḥmān III 934 i 937 obligaren la regent a sotmetre's a vassallatge això no obstant, els navarresos participaren en la batalla de Simancas 939 Toda i Garcia III ajudaren el comte castellà Ferran González contra Lleó, però poc després ajudaren Sanç I en la seva pugna contra Ordoni IV que…

Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya-Aragó, el qual ell acompanyà a la batalla de Las Navas de Tolosa Ambaixador prop d’Innocenci III per a sollicitar la seva intervenció en la crisi plantejada per la successió de Jaume I, li fou encomanat el govern d’Aragó, des de l’Ebre fins als Pirineus per designació papal, formà part del consell de regència, i fou majordom el 1218 Amb els seus germans, Sancho, bisbe de Saragossa, i Pelegrín, majordom l’any 1217, dominant Sobrarb, Bolea i Loarre, que li havia empenyorat Pere I, formava un dels bàndols de les faccions nobiliàries A Tauste, que tenia…

Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa…

L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del…

De família de militars, era tinent coronel de la Guàrdia Civil Destinat a Barcelona, li fou encomanat el comandament del terç dinovè d’aquest cos quan es desencadenà la rebellió militar del 18 de juliol de 1936, a la qual respongué posant-se a les ordres del president Lluís Companys i Jover , posicionament que fou decisiu en el fracàs de la sublevació antirepublicana a Catalunya Tot i les seves conviccions catòliques i conservadores i que la seva petició de desarmar les milícies anarquistes no fou atesa, continuà fidel al govern de la Segona República després de la crema de…

Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1880 El 1882 exercí la seva professió al Ministeri d’Ultramar El 1884, fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis i el 1886 fou designat, per la reina regenta, arquitecte del Palau de Justícia El mateix any treballà a la societat constructora del palau de l’Exposició Nacional Fou arquitecte auxiliar de l’edifici de la Biblioteca i Museu Nacional 1887-91 i membre de la junta de govern de la Societat Central d’Arquitectes 1887 El 1889, ocupà un càrrec tècnic urbanístic a l’Ajuntament de Madrid i el 1890…