Resultats de la cerca

És famosa la seva resposta telegràfica a una enquesta del diari Le Figaro , el 1891 Naturalisme pas mort Lettre suit Conreà el teatre i la novella i collaborà en el recull Les soirées de Médan 1880 amb la narració Après la bataille 1885

Fou un dels fundadors del Partido Socialista Obrero Español 1879 i del seu òrgan El Socialista 1886 Redactà la resposta socialista a l’enquesta de la Comissió de Reformes Socials El Partido Socialista ante la Comisión del Informe , 1884, que és una de les primeres obres doctrinals marxistes escrites a l’Estat espanyol Fou candidat socialista en diverses eleccions legislatives

Doctor en lletres 1936, fou professor d’història grega a Dijon 1927-45 i a París, i director de l’École Française d’Atenes 1950-69 El 1947 fou membre del comitè d’enquesta balcànica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Membre de diverses acadèmies, rebé la Legió d’honor Publicà, entre altres, Delphes au IIe et au Ier siècle avant Jésus-Christ 1936, Étapes de l’archéologie 1942, Chronologie delphique 1943 i Art antique 1947

Estudià lingüística africana a Berlín, i, ja a Anglaterra, el 1932 seguí els cursos de Malinowski i Seligmann Féu 1933-35 una gran enquesta antropològica entre els nupes de Nigèria, i rebé 1938 el nomenament d’antropòleg del govern al Sudan Angloegipci Després de la Segona Guerra Mundial professà antropologia a la Universitat de Canberra Autor de nombroses monografies sobre temes africans, entre les seves obres es destaquen Foundation of Social anthropology 1951 i The Theory of Social Structure 1957

Professor de dret constitucional de la Universitat de València Ha realitzat estudis d’història contemporània com El nacionalisme agrarista valencià 1918-1923 L’aportació de Vicent Tomas i Martí 1898-1924 al nacionalisme valencià 1980 o El blasquisme reorganització i conflictes polítics 1929-1936 1984 Es donà a conèixer com a poeta amb A l’altra vora del riu 1972 Després s’ha decantat per la narrativa curta amb obres com La vetla d’en Pere Ruixes 1978, primer premi de contes Malvarrosa, L’enquesta i altres contes 1985, La fuita d’en Quim Hortolà 1988 i Estiu a la carta 1991 L’any…

Diputat als Estats Generals 1789, es manifestà gallicà i demòcrata i jurà la Constitució Civil del Clergat Bisbe de Loir-et-Cher 1791, presidí la Convenció Intentà de reformar l’Església gallicana en els concilis del 1797 i del 1801, però en ésser signat el concordat 1801 es retirà a la vida privada, en oposició al règim napoleònic Decidit partidari de la centralització i de la uniformització dels territoris sota sobirania francesa, amb aquesta preocupació públicà, el 1794, una exhaustiva enquesta sobre les llengües no oficials de França amb l’objectiu de promoure'n l’eliminació…

Fou un tenaç propulsor de l’urbanisme i un dels pioners del planejament regional Professor d’urbanística de la Universitat de Liverpool 1915-35 i de la Universitat de Londres 1935-46 Com P Geddes, reclamà que el planejament fos precedit d’una enquesta de les necessitats territorials, econòmiques, socials i psicològiques dels habitants El seu mètode fou recollit en el manual Town and Country Planning 1933 i aplicat en una sèrie de plans Dublín 1913, amb Sidney Kelly regió de Doncaster 1922 Midlands occidentals 1946, amb Herbert Jackson Addis Abeba 1955, etc La realització major d’…

Fidel servidor de Pere III, el 1342 rebé la missió, amb Arnau d’Erill, d’iniciar, a la Cerdanya, la campanya contra Jaume III de Mallorca, i prengué una part destacada en les expedicions als comtats de Rosselló i de Cerdanya Annexat al Principat el reialme de Mallorca, fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya 1344 i encarregat de l’enquesta sobre la seca de Perpinyà i sobre l’acusació de fals moneder feta contra Jaume III L’any següent fou designat castellà del castell de Perpinyà i enviat a la Cerdanya a castigar rigorosament els qui havien estat partidaris…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El 1477 es féu…

Estudià a València i a Madrid, on s’establí Fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’Estat espanyol Informà el senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal Fundà amb recursos propis el sanatori mental de Carabanchel, que organitzà amb una visió molt avançada de la psiquiatria, i un altre a la Vila Joiosa Milità en el partit progressista i fou el representant de Ruiz y Zorrilla, gran amic seu, durant l’exili d’aquest a la seva mort 1895 acceptà la direcció del partit Encara que inicialment proclamà l’abstenció electoral, després formà part de la candidatura de la…