Resultats de la cerca

Hagué de dedicar-se al comerç fins a la mort del seu pare Format aleshores a Madrid com a pintor, anà a Roma 1865 en companyia de JL Pellicer Allà s’establí i feu amistat amb Marià Fortuny, l’enterrament del qual pintà en un oli que és la seva obra mestra 1874 Museu d’Art Modern de Barcelona, de gran audàcia i capacitat de síntesi Pintà paisatges lluminosos, ben construïts i propers al primer impressionisme, però el seu nom ha restat lligat a obres detallistes d’un realisme anecdòtic i a pintures d’història tòpiques, com la sèrie catalanista —amb temes de Jaume I, Roger de Lloria…

Pensador, de formació clàssica, es destacà com a autor de Religio medici 1642 —obra en la qual combina l’erudició i el pensament religiós i filosòfic—, Hydriotaphia, or Urne Buriall ‘Hidriotàfia o l’enterrament en urnes’, 1658 i The Garden of Cyrus ‘El jardí de Ciros’, 1658, etc

Germà de Joaquim Nin i Tudó Passà per Llotja Fou deixeble de Carlos Luis de Ribera a Madrid, on s’establí Correcte retratista oficial Prim, Castelar , etc, conreà la pintura d’història, amb obsessiva preferència pels temes de morts Els herois de la Independència espanyola 1876 ajuntament de Madrid, L’enterrament d’Ofèlia 1878

Fou amic i collaborador de Miquel Àngel El 1520 es traslladà a Granada, on pintà una part del retaule de la Santa Creu 1521, Capilla Real i tallà el grup de l' Enterrament de Crist Museo de Granada A Múrcia, intervingué en la construcció de la sagristia i de la torre de la catedral

Fou deixeble de J L David, bé que la seva obra ja és preromàntica Pintà obres de tema mitològic i d’inspiració literària, com El somni d’Endimió 1792 Musée du Louvre, Les ombres dels guerrers francesos rebuts al palau d’Odín 1801 Musée National de Malmaison, Enterrament d’Atala 1808 Musée du Louvre i Escenes del Diluvi 1811 Musée du Louvre

Deixeble de Gros, fou el pintor de la burgesia posterior a la Revolució del 1830 Té una primera etapa de pintor d’història Assassinat del duc de Guisa , 1835, Musée de Chantilly i una segona —des del 1837— de pintor religiós Enterrament de Crist i de retratista Lamartine Decorà l’hemicicle de l’École des Beaux-Arts de París, on representà la història de les arts

Estudià a Itàlia a Venècia sembla que ho féu amb Ticià Cridat per Felip II, des del 1568 treballà a El Escorial Martiri de sant Jaume 1571, Naixement de Crist 1575, Enterrament de sant Llorenç 1579 La seva obra, que mostra una gran preocupació per la llum i el color a vegades d’una evident influència veneciana i un dibuix vigorós i realista, és un important precedent de la pintura barroca

S'inicià amb el seu pare com a recitadora de l’Alcorà Després d’haver debutat al Caire el 1920, hom creà expressament per acompanyar-la l’orquestra del conservatori 1926 Rebutjà la cançó lleugera i interpretà cants religiosos, sentimentals i, sobretot, nacionalistes poemes d’Aḥmad Śwqī i d’Aḥmad Rami Esporàdicament es dedicà també al cinema El seu enterrament constituí una gran manifestació de dol Fou una decidida nasserista, cosa que li valgué les crítiques de determinats sectors

Format a Parma dins la tradició manierista d’Il Correggio, féu un viatge a Bolonya, on entrà en contacte amb els Carracci, dels quals aprengué un fluid linearisme i un sentit més ponderat de la composició Les Tres Maries davant el Sepulcre Enterrament de Crist ambdues a la Galleria Nazionale, Parma, característiques que, juntament amb la interpretació del luminisme d’Il Caravaggio amb colors vivaços però esfumats, defineixen el seu estil L’Almoina , Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols

Treballà preferentment a Roma, on es convertí en un dels principals seguidors de Caravaggio És autor d’obres com Miracle de San Benno 1618, Santa Maria dell’Anima, Roma i Judit i Holofernes Kunsthistorisches Museum, Viena, que mostren un intent d’acomodar el naturalisme venecià a les noves experiències que aportà Caravaggio Acusa també una forta influència d’AElsheimer tres paisatges amb escenes del Vol, caiguda i enterrament d’Ícar Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols