Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia catalana, inicià la seva activitat literària collaborant al quadern del Diari de Barcelona  i Serra d’Or , on ha publicat articles i més d’un centenar d’entrevistes amb la rúbrica “Converses literàries” També ha collaborat a Lletra de Canvi , Avui , El País , entre d’altres Ha estat redactora en cap de la revista Serra d’Or des del 1997 fins al 2000 i n’és membre del consell de redacció Ha publicat estudis en guies de lectura per a l’ensenyament El seu camp d’estudi se centra, principalment, en la novellística contemporània i, en especial, en l’obra de…

De família jueva, en esclatar la Segona Guerra Mundial s’uní al Partit Comunista i participà en la resistència contra els nazis Acabada la guerra estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i després fou un temps professor a la Universitat Lliure de Berlín Corresponsal del diari Le Monde a París, establí una estreta amistat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, amb els quals collaborà a Les Temps Modernes , publicació que dirigí des del 1986 S’inicià com director de documentals l’any 1973 amb Pourquoi Israël , una retrospectiva dels vint-i-cinc d’anys de l’Estat d’Israel Aconseguí un…

Llicenciat en ciències de la informació, ha estat professor de comunicació especialitzat en televisió a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990-95 i de la Universitat Ramon Llull 1996-2001, i també ha collaborat puntualment amb altres universitats Com a periodista ha desenvolupat tota la seva carrera professional a La Vanguardia Erudit, irònic i de ploma fàcil, ha destacat com a incisiu crític de televisió i especialment com a entrevistador a la secció “La Contra” de La Vanguardia , que comparteix amb Lluís Amiguet i Imma Sanchís També és collaborador…

És llicenciat en dret i ha conreat el periodisme d’opinió, la poesia i la narració Es donà a conèixer amb la novella Postal de Krypton 2001, en què ja manifestava un tractament molt acurat del llenguatge Després, la seva novellística continuà amb La pregària del diable 2003, premi dels lectors de l’Odissea 2002, que narra una història de bruixeria al Montseny, Rubik a les palpentes 2004, una novella sobre la identitat,  El virus de la tristesa 2006, premi Ciutat de Palma de novella 2005,  Després de Laura 2010,  Digues un desig  2019, premi Sant Jordi de novella 2018,  Sense fi 2021 i Hi ha…

Després de cursar estudis a la Universitat de Minsk, des del 1972 collaborà en un diari d’aquesta ciutat i també treballà de mestra Des del 1976 publicà narracions, reportatges i assaigs a la revista N’oman El seu primer llibre, U vojny ne ženskoje lico ‘La guerra no té rostre de dona’, 1983, se serví d’un gran nombre d’entrevistes per a donar a conèixer la realitat de les dones que havien combatut a la Segona Guerra Mundial L’obra, censurada per anticomunista i antipatriòtica, no fou publicada fins a la perestroika 1985, i, el mateix any, el director de cinema Wiktar Dašuk en…

Llicenciat en ciències de la informació A la segona meitat dels anys noranta dirigí l’edició d’ El 9 Nou de Sabadell i el 1995 obtingué el premi Tasis Torrent al millor reportatge publicat a la premsa comarcal Per a la ràdio dirigí i presentà, del 2000 al 2004,  L’hora del pati , programa matinal de RAC1 pel qual rebé els premis Micròfon de Plata i de Ràdio Associació al programa més innovador de Catalunya Ha participat com a guionista o copresentador en diversos programes de Televisió de Catalunya , entre d’altres  Sense títol 2 , dirigit per Andreu Buenafuente , Malalts de tele i Set de nit…

S'inicià professionalment a Ràdio Popular d’Eivissa el 1972, i el 1975 s’incorporà a Ràdio Joventut, on dirigí i presentà el primer programa de música internacional en català Ha treballat també a Ràdio 4, la Cadena SER, TVE-Catalunya i Canal 33 Així mateix, ha exercit com a corresponsal des d’Alemanya per al diari Avui i és autor de nombrosos articles en el setmanari El Temps Collaborador habitual de la premsa digital en català, de la revista Lletres i del diari basc Berria , és membre del Consell Editorial del Diari de Sant Cugat Amb la publicació de diversos assaigs i reportatges s’ha…

S’inicià com a dirigent esportiu i periodista a Igualada, retransmetent les cròniques dels partits del CF Igualada i de l’Igualada Hoquei Club Treballà a Ràdio Igualada, Ràdio Barcelona Cadena SER, Radio Nacional de España, Televisió Espanyola i El Correo Catalán Fou un entrevistador molt prolífic, amb més de 50000 entrevistes realitzades durant la seva carrera Fou distingit amb el premi Ondas, el Premio Nacional de ràdio del Ministeri d’Informació i Turisme, el premi Ciutat de Barcelona i l’Antena d’Or, entre d’altres

Senyor de Paulhan i Poget Fill de Guillem VI de Montpeller En morir el seu germà Guillem VII de Montpeller 1172 fou nomenat tutor i procurador del seu nebot Guillem VIII El rei Alfons I el nomenà procurador de Provença el 1167, càrrec que tingué fins a la seva mort Acompanyà el rei en missions delicades, com en les dues entrevistes amb el seu rival, el comte Ramon V de Tolosa 1174 i 1176 En morir, el succeí en la procuració de Provença Ramon Berenguer, germà del rei Alfons, amb el títol de comte

Graduat en dret 1934, es dedicà sobretot al periodisme radiofònic i a la crítica musical, activitats que exercí sempre a Chicago Investigat el 1953 pel Comitè d’Activitats Antiamericanes per les seves opinions d’esquerra, els seus programes d’entrevistes tingueren un gran èxit i es convertí en un destacat representant de la història oral Publicà diversos reportatges sobre la realitat social dels EUA, entre els quals destaquen Division Street America 1967, Hard Times 1970, Working 1974, The Good War 1985, pel qual guanyà el premi Pulitzer, i Race 1992 El 1997 rebé la Medalla…