Resultats de la cerca

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Paisatgista suau, delicat i amable, inserit dins les visions equilibrades del Noucentisme Pintà sovint els paisatges de Valldemossa i Galilea En una sèrie d’aquarelles reconstruí les muralles de Palma Hi exposà, i també a Barcelona, Girona, París i Maó Publicà crítiques d’art a “Correo de Mallorca”, “El Día”, “La Nostra Terra”, etc, signades sovint Aidon Identificat amb el Noucentisme, intentà de definir una estètica equidistant de l’academicisme i l’avantguardisme Publicà Guía de Mallorca 1929, Chopin i George Sand a la cartoixa de Valldemossa…

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona S’inicià en l’activisme en els moviments antiglobalització, en la plataforma Aturem la Guerra, contra la guerra de l’Iraq 2003, i en el moviment dels Indignats 2011 Professionalitzada a l’Observatori DESC-Drets Econòmics, Socials i Culturals, impulsà el Taller contra la Violència Immobiliària, i a partir d’aquesta iniciativa sorgí, el 2009, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca  PAH, una entitat dedicada a combatre les execucions hipotecàries i els desnonaments, de la qual fou cofundadora i portaveu fins el maig del 2014 Al capdavant de la…

Estudià comerç, sense vocació, i entrà a l’acadèmia Martínez Altés ~1886-89, on conegué Isidre Nonell Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia Borrell Vers el 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell, on entrà en contacte amb el grup d’ El Rovell de l’Ou Amb text de Josep Lleonart, publicà l’ Auca de l’Aplec de Sant Medir , que imprimí el seu amic Ramon Riera ~1899 Obtingué un accèssit al concurs de cartells, pel carnestoltes de Vilanova, celebrat a Els…

Vida i obra La seva família habità des d’antic el castell de l’Aranyó, que vengué el seu pare Manuel de Pedrolo i d’Espona, president d’Acció Catalana de Tàrrega Estudià el batxillerat a Tàrrega i no continuà els estudis a causa de la guerra civil, en la qual participà com a soldat d’artilleria Casat, s’installà definitivament a Barcelona el 1943 i es dedicà a feines diverses per a guanyar-se la vida, amb la intenció, però, d’esdevenir escriptor Se l’acostuma a presentar com a escriptor vocacional, un dels més prolífics de la literatura catalana, i se’l considera, fonamentalment, un…